dimarts, 22 de desembre de 2009

Aparició estel.lar

Ahir vam fer una festeta prenadalenca. Els avis havien convidat alguns veïns i amics : vam menjar, beure i xerrar (i jo perseguir el Marçal entre tanta gentada i una llar de foc i una estufa de llenya). Encara que l´anglès i el xampany junts podien ser incompatibles me´n vaig sortir prou bé en les converses, que no eren de temes complicats i eren articulades en una anglès britànic. Vam descobrir que els veïns del davant tenen nets catalans (estrany oi, que entre ells no s´ho haguesin dit mai?) i ja hem organitzar una trobada en els propers dies quan ells arribaran de Barcelona. Quan ja era tard i el Marçal anava d´una banda a l´altra, esgotat a més no poder, vaig decidir posar-li el pijama; no es deixava i se´m va escapar, despullat de dalt a baix, va entrar a la sala on eren tots (no vaig tenir temps d´agafar la càmera); divertidíssima la seva aparició estel.lar, malgrat que els convidats no el van veure (o van dissimular; discreció britànica)

diumenge, 20 de desembre de 2009

Un i mig

Ja és tot un homenet, en fa 18 i això vol dir que fa un any i mig que no para i que no paro. Ara tindré uns dies de descans perquè els avis estaran per ell. Tots tres estem ben refredats però només el Marçal continua amb l´energia de sempre. Ja ho veieu, estic cansada i afectada de l´oïda, que per arribar a aquesta nevada Anglaterra hem hagut de volar. Bon menjar, bon vinet i una mica de descans faran miracles.Per molts mesos!

divendres, 11 de desembre de 2009

Números rodons

Ahir vam anar a Dunmanway a veure la T., que és la fisioterapeuta del Marçal. Quan tornàvem el nostre Suzuki wagon R + platejat va arribar als cent mil quilòmetres i crec que això es mereix un xin-xin. Diria que la seva proesa no és tant haver arribat a aquesta xifra com el fet d´haver aconseguit el número rodó en un estat d´adaptació quasi total. El vaig comprar ara fa nou anys i mig en ple rovell de l´ou de la urbs catalana: petitíssim, estèticament diferent als cànons establerts i molt còmode per transitar per ciutat. Ningú s´hagués pensat mai que al cap dels anys estaria dia i nit sota la pluja (i no en el garatge de l´Eixample) i trescant per camins i carreteres que de llisos no en tenen res, com un tot terrany snse ser-ho....ah, i menys que al seient de darrera duria una cadireta de nen! Per tot això i més: visca el Suzuki i que ens acompanyi per molts anys!

dijous, 3 de desembre de 2009

Oita, oita

El Marçal xerra i xerra però encara no assigna mots a les coses. Tot va ser, però, entrar a casa de l´avi a Martorell que , assenyalant amb el dit les fotos de quan ell era petit, va començar a pronunciar: "oita, oita"....i en tota la setmana no va parar (des que hem arribat a Irlanda no he tornat a sentir l´imperatiu adaptat del guaita). Així que pel Baix Llobregat hem goitat (sempre ho he dit així) de tot: fulles seques, llums de carrer, gronxadors, mòbils i portes...sempre, sempre amb l´acompanyament sonor de fons (articulat en un to bastant agut). Fa gràcia. Recordo que les amistats barcelonines de quan érem joves també els feia gràcia el verb guaitar de les noies de poble, que sovint utilitzem simplement com a recurs. Goita, ara he de fer l´esmorzar del Marçal!

dijous, 19 de novembre de 2009

Temporal

Amb aquest temporal que tenim, fins i tot m´ ha fet por sortir amb el cotxe cap a Bantry on havia de fer gestions. Fa hores que pluja i vent no ens abandonen i els camins i carreteres no donen l´abast en engollir o reconduir l´aigua. A casa. Què farem tantes hores en tant poc metres quadrats? El Marçal té força idees: treure a passejar l´escombreta del lavabo, teclejar a l´ordinador, obrir i tancar el rentaplats, encendre i apagar el televisor o el CD, i algunes més assenyades. A la seva mare algunes de les activitats preferides la fan sortir de polleguera però ves què hem de fer: paciència, bons aliments , una mica de disciplina...i mooolta creativitat. Això sí, penso fer una migdiada de reina (ara no sé si les reines en fan?) amb el consetiment i la companyia petit príncep.

(Oju: quan aquest matí anava a penjar el post s´ha tallat la connexió, ja ens passa quan hi ha molt mal temps. M´acabo de llevar de la dolça migdiada)

divendres, 13 de novembre de 2009

Agraïda

Avui se celebra el dia internacional de la JOC tot commemorant l´aniversari de naixement de Joseph Cardijn, el seu fundador. Ho he llegit aquest matí en el blog del Josep Maria, actual consiliari de la CIJOC, amb qui vam treballar en el moviment uns quants anys. Ui no, no explicaré batalletes d´aquells temps (que recordo molt intensos) sinó que vull expressar el meu sentiment d´agraïment d´haver-hi pogut pertànyer. I posats a fer, dir el molt afortunada que em sento d´haver participat en altres moviments, associacions, grups, que han estat la millor escola de vida. Tan de bo el Marçal tingués l´oportunitat de descobrir-ho.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Al mar

Com que diumenge passat va fer bo vam aprofitar per passar el dia fora, oblidant-nos de les neteges necessàries dels caps de setmana (només un parell de rentadores per gaudir del plaer d´estendre la roba a fora). Vam tenir la sort de poder compartir les activitats amb la S. , el H. i el seu fill L. de l´edat del Marçal. Per començar, un volt per una de les platges menys exposades al vent, amb remullada inclosa (i alguna escridassada meva però és que si al Marçal no li trèiem mitjons, sabates i pantalons s´hi hagués tirat igualment); després una mini-excursioneta truncada per un ruixat (fins i tot els dies més assoleiats permeten la pluja); el dinar, en un pub davant el mar (la sopa de peix sembla que va calmar el vailet); i per acabar el dia una passejada en canoa per una de les badies més precioses que he vist mai (ells, els remers ho van fer bé) i les dues foques que ens vigilaven semblava que ens preguntessin: "voleu dir que el novembre és el millor mes per estar al mar?"

dijous, 5 de novembre de 2009

Josep Maria

La darrera abraçada fou a l´estiu del 2007, el darrer email just 4 dies abans de morir; avui ja fa dos anys que el Josep Maria ens va deixar i encara no me´n sé avenir de la seva absència. Hi ha dies que m´envaeixen els records amb tristesa de rera fons, en d´altres els moments i la memòria els visc més serenament i amb gratitud. La rectoria de Martorell, la casa de colònies de Sant Salvador, el despatx de Llúria, el Pirineu, la saleta de Pla de Fornells, Nou Barris: quantes paraules, quants gestos i una bella història d´amistat i d´aprenentatge.

"Acabo el curs amb un agraÏment especial a tothom, a tots els qui m'heu fet possible viure en pau el càncer amb el que convisc, per totes les atencions, el vostre interés... Com dic en el full informatiu de la parròquia, és un veritable privilegi viure una malaltia tant i tant acompanya. Gràcies a totes i a tots."

I nosaltres hem sigut els afortunats.
Aquell 5 de novembre jo ja esperava el Marçal però encara no ho sabia.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Novembre

Segurament en la meva vida he tingut bons novembres però valorat en general, el novembre és el mes que menys m´agrada. Deixem enrera la llum per entrar de ple en dies curtets, boira i plugim; a l´època que em dedicava a l´ensenyament encara faltaven molts dies per a les vacances de Nadal (les anomenaré sempre així com continuo parlant del xampany) i ja notava el cansament del primer trismeste...però mira avui, 2 de novembre, mentre us escric des de l´illa veïna amb un estat de semi-vacances, amb un dia de fred i sol, amb el Marçal ben feliç i jo amb l´ordinador davant la llar de foc...penso que el novembre tampoc està tan malament. I si veiéssiu la cara d´emocionat del Marçal sota la pluja de fulles seques, encara em tindríeu més enveja. Visca el novembre!

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Idiosincràsia

Un matí per setmana el Marçal s´està a casa de la seva cangur, que viu a uns 15 quilòmetres de casa; al matí li porto jo per una carretera amb vistes, realment, esplèndides i a la tornada ens trobem a mig camí. Ahir al migdia van arribar tard i no perquè hi hagués tràfic ni perquè se´ls hagués espatllat el rellotge. Van trobar un toro estimbat a la carretera i, és clar, entre anar a buscar els pagesos, enretirar-lo...va passar l´estona. Peculiaritats d´aquí. Ah, i diumenge passat vam anar a Ballydehob, el poble veí, per veure una cocentració de vehicles antics...però, ep!, de cotxes només n´hi havia 4. La resta eren tractors antics que feien molta patxoca (i no us dic res dels tractoristes!)

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Temps

Pluja a dojo i vent que fibla i destorba. El Marçal ha marxat amb el seu dad i tinc el temps i l´espai per a mi, situació inusual en aquests darrers setze mesos. M´acompanyo d´un cafè ristretto, del gregorià dels de Silos i de l´ordinador, que tanta companyia em fa. Temps per pensar en els amics qe aquests dies fan anys (el L., el J., la C.), en què avui fa 46 anys que els meus pares es van casar, en si és millor que fregui o faci menjar, en si demà continuarà fent mal temps. Aviat tornaran.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Octubre

Ja que visc on visc....i que no es pot tenir tot. Si tenim camps d´un color verd que enlluerna, si des del jardí podem veure el Fastnet...vol dir que he d´acceptar que la pluja és part de la nostra vida i que el vent ens acompanya sempre. Desprésuns quants anys, però, encara no m´hi he habituat i com diu la I., que en fa més de 20 que viu a terres veïnes, no ens hi acostumarem mai i sempre enyorarem la llum del Mediterrani. Sobretot és la llum. I ara, a més, amb un marrec que vol i necessita córrer amunt i avall cal fer-li entendre que no pot sortir, que s´ha d´aconformar a donar voltes al menjador i guaitar la pluja des de darrera els vidres. És que m´ho poseu tan difícil!

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Bon minyó?

No creu, no creu. Després de diferents estratègies : explicacions, cara d´enfadada, algun crit, paciència i repetim-ho, etc....intento no amoïnar-mi més del compte, penso que és un nen i que a mida que creixi anirà trobant el seu lloc en aquest món, barreja de normes i llibertat. Això desitjo i espero.(En aquests moments s´ha quedat atrapat sota el sofà) Darrerament tenim fase de xerrera; no em feu dir si el discurs el fa en català o anglès o barreja de totes dues llengües. Li responc com aquell qui res malgrat em costi sentir-lo ja que tinc l´oïda esquerra totalment tapada i tot em ressona, ooooona, oooooona. Metgessa a quarts d´onze.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Parlem del català

La majoria, per no dir totes, de les persones que vaig coneixent en aquests darrers temps són mares. Tres o quatre cops per setmana ens reunim un parell d´ hores al matí, cada dia en un poblet diferent, i els nens i nenes juguen i comparteixen (l´altra dia van venir dos pares!). En general les mares aprofiten per xerrar però a mi em cansa una mica ja que hi ha moments que la meva concentració hauria de ser igual o més que quan feiem aquells listenings a les classes d´anglès. De tant en tant intento posar-hi cullerada i tothom continua pensant que els mediterranis som gent oberta. La setmana passada dues mares em van preguntar sobre el català: una quan era joveneta havia passat un any a Barcelona on la seva mare va fer de professora d´anglès i l´altra des de fa anys passa algunes setmanes a Deià per cuidar la casa d´uns amics. Quan em senten parlar amb el Marçal em pregunten: això vol dir...?, com es pronuncia...?. I a mi m´encanta.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

El molí de vent

El Marçal i el molí de vent són inseparables.
video

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Manies

Sóc poc mirada amb el tema del vestir, més aviat em fa madra pensar en el que m´he de posar i aquí, en aquest racó de món, encara m´he tornat més gandula per vestir una mica decent. Doncs au, si no lliga que no lligui i si el jersei té més de 20 anys, pobret, també me´l poso. Això no vol dir que no m´agradin unes peces més que les altres. Per exemple mai m´han agradat aquesta mena d´anoracs sense mànigues, no n´he tingut cap encara que diguin que són molt còmodes i abriguen d´allò més. Els trobo de "quillo-xoricillo" o de "pijo-pijales", encara que ambdós tipologies no s´avinguin massa. Ves per on, però, ara m´hi hauré d´acostumar ja que el Marçal els lluirà amb un estil de cigronet ambulant embotit en aquesta armilla impermeable i calentona. Cal ser pràctics i així haurem d´arremangar menys mànigues.

dimarts, 29 de setembre de 2009

El rei dels tomàquets

He cuinat sopa de tomàquet (de les poques sopes que no m´agraden massa) i ara estic escaldant més tomàquets per tal de fer-ne conserva. Això de voler fer de pagesos, sense ser-ne, provoca que, de cop i volta, se´ns acumulin els vegetals vermells. Diumenge els vam collir gairebé tots i també vam dedicar una estona a informar-nos de les seves propietats. Seria injust no dir que de les 3 varietats que vam plantar, els més gustosos i reeixits han estat els tomàquets de Montserrat, crescuts d´unes llavors que ens va regalar la I. (aquests els hem destinat exclusivament a les amanides, plat que hem repetit dia rera dia des que hem arribat). Però els tomàquets realment a ulls (i boca) de quin han fet furor han estat als del Marçal, literalment els persegueix: en veu un, l´engrapa i se´l cruspeix. Un darrera l´altre i ja han fet efecte a la seva panxeta.

dimarts, 22 de setembre de 2009

Novetats al setembre

Aquest setembre el Marçal s´ha estrenat en dues coses: en les vacances i en el caminar. Dit d´una altra manera: el seu dad i la seva mare hem tingut dies d´un descans relatiu...però genial, per recordar sempre. Ha passejat per Martorell, ha corregut per la plaça de Gòsol, ha travessat el pont de Rupit, ha anat amunt i avall pel passeig de Sant Martí d´Empuries, ha pujat a l´esglèsia de Josa, ha recorregut l´Eixample, ha caminat per Sant Pere Pescador , ha trescat pel castell de Requesens, ha rondat pel Satuari del Far, ha deambulat pel Cap de creus....i nosaltres al darrera.

dijous, 13 d’agost de 2009

El temps passa volant

Aquest blog no ha estat tancat per vacances, no; per ara no n´hem fet de vacances però entre una cosa i una altra, que si la mandra, que si la poca inspiració, que si no tinc temps...no he dit res durant unes quantes setmanes. En tot aquest temps hi ha hagut algunes novetats (per fer honor al títol del blog em referiré només a les relacionades amb el Marçal): ja té quasi 5 dents senceres (aparteu-vos que mossega a tot quisqui); li agrada menjar trossets de pa, de plàtan, de pera, etc (el merder està assegurat); tresca com a bon caminant aferrat a tot allò que arriba (caigudes i nyanyos a dojo); entén més paraules i expressions (i encara que el NO el coneix prou bé, fa que no me l´entén); s´ha banyat en una piscina i ha tastat, breument, les aigües atlàntiques (definitivament, li agrada l´aigua)...i així anem seguint, que el temps passa volant.

dilluns, 20 de juliol de 2009

Tristos

Tanta il.lusió que ens feia i no ha pogut ser. Amb el padrí David hem compartit poc més de 24 hores i ja hem xerrat molt , hem rigut déu ni do, hem tastat la pluja, hem passejat una mica, hem menjat pasta i begut Rioja i el seu fillol ha tingut temps de mostrar-li el seu caràcter, la seva activitat i el seu afecte...però això queda lluny de les dues setmanes que havíem de compartir. Avui no ha pogut ser, estem tristos però convençuts que el Paco descansa en pau.

divendres, 17 de juliol de 2009

Adéu a la Nancy

Avui han enterrat la Nancy. Un enterrament on només hi han estat present els seus familiars. Als amics ens van convidar ahir per poder-li dir adéu. Envoltada de flors i en un taüt de vímet, la Nancy em va sorprendre, de nou i vam celebrar el seu comiat enmig de paraules, cava, bon menjar i companyia. Durant uns mesos l´havia ajudat, quan ja anava en cadira de rodes i no es podia valdre. Em tenia paciència amb el meu anglès i em demanava quin era el jersei que li combinava millor amb aquella faldilla. Es feia cues de tant en tant i sempre menjava maduixes per esmorzar. Malgrat que era americana (o anglesa?) havia viscut la major part de la seva vida a l´Índia, envoltada de glamur. Sempre me la imaginava vestida de color blanc, com a les pel.lícules. Com de pel.lícula va ser el seu comiat.

dissabte, 20 de juny de 2009

vint de juny

(malgrat situacions difícils i algunes d´indesitjables) Un any de felicitat. Aquest vespre farà un any del petit miracle. Per molts anys, Marçal!

dissabte, 13 de juny de 2009

Personatges diferents

Els dos darrers llibres han estat diferents. De fa temps que em limito a llegir llibres que no em facin ni pensar massa, ni m´afectin molt i que em permetin desconnectar bé. Passo estones curtes amb en Moltalbano, en Wallander, en Brunetti, en Bosch, l´Scarpetta ...des de l´estimada Sicília, a la desconeguda terra nord-americana, la sempre sugerent Venècia o la freda i emboirada Suècia....i els acompanyo, sovint mig adormida, en les seves descobertes d´assassinats, robatoris i similars. Personatges que mai m´hagués pensat que em farien tanta companyia i els ho agraeixo, a ells i als seus creadors. Però els dos llibres que vaig acabar fa uns dies han estat ben diferents: un l´he trobat molt entranyable, Quiet de M. Serra i l´altre, murri (si un llibre se´l pot adjectivar així) L´elegància de l´eriçó de M. Barbery. El padrinàs haurà de continuar deixant-me llibres diferents.

dilluns, 8 de juny de 2009

Tot esperant

Passar-se la vida esperant no és la millor manera de gaudir-la i sovint he de fer l´exercici de no esperar i simplement viure el que hi ha. Des que visc a Irlanda, però, no passa dia que no esperi que surti el sol; no vull dir el moment en el que apareix l´astre, que per cert ara és molt d´hora just poc després de les 5, sinó durant el dia quan s´amaga entre núvols o simplement ha decidit no deixar-se veure en tota la jornada. Avui també l´espero però aquest mes de juny espero 2 coses més: que surtin els primers tomàquets d´unes plantes que ja estan ufanoses, que em meravella pensar que aquella llavor tan petita ha crescut així; que al Marçal li surtin les dents, que per temps i per com té les genives, sembla que no trigaran massa. Si tot surt com m´agradaria que sortís: el Marçal aviat podrà mastegar els tomàquets tot prenent el sol.

dilluns, 1 de juny de 2009

Primer de juny

Començo l´escrit i el vull acabar de pressa....he d´aprofitar el dia de sol que ens fa (com el d´ahir). Hauria de fer coses a casa però em resisteixo a no estar tota l´estona a fora, com si avui fos el darrer dia que el sol lluís i que el vent suau hagués de recomençar a bufar amb força. Aquest matí hem transplantat els carabassons i hem organitzat millor les tomaqueres i pebroteres dins la greenhouse. Ara el Marçal fa la migdiada només amb samarreta i el Nick talla l´herba que ja era massa crescuda. Com que els dies són llargs (més que a Catalunya!) encara tindrem temps d´una passejada amb el Marçal a la motxilla-cadireta que vaig comprar, de segona mà a l´ebay, on sembla un emperador contemplant el seu reialme. Au, us deixo, que o arribarà algun núvol o el Marçal es despertarà.

dimarts, 26 de maig de 2009

A Roma des de Kilbronogue

He estat una bona estona buscant en quin canal de TV podria veure el partit i minuts després de desistir m´he adonat que l´espectacle és demà i no avui. Encara que Roma, a hores d´ara, ja no deu ser la ciutat de sempre. Roma és un lloc on no em faria res escapar-m´hi sovint: tinc tants bons records de quan la vaig descobrir!!! Però no, aquests dies, no....més aviat em faria por, no sóc de masses...encara que part d´aquestes siguin del Barça. Demà miraré el partit i malgrat no en sàpiga massa de futbol li explicaré quatre coses al Nick per fer ambient. Patiré i espero que el Marçal em deixi veure tots els gols. I si per aquella mala fortuna el Barça no fos campió (no, no no...no passarà) pensaré que algun gen del nen deu ser del Manchester. La seva granny és d´allà.

divendres, 22 de maig de 2009

El Mikel i el Marçal

A tots dos els comença i acaba el nom amb les mateixes lletres. El Mk va néixer a Bilbao, a l´Atlàntic i el Mç a Barcelona, al Mediterrani. El Mk té 5 anys i el Mç està a punt de fer-ne 1. El Mk crida el seu aita i el Mç ho fa al seu dad. El Mk és un nen tranquil i més aviat tímid i el Mç no para i s´intueix tabalot. El Mk estava trist perquè l´Atlètic no havia guanyat i el Mç, espero, que s´alegrarà quan el Barça guanyi. El Mk i el Mç tenen el braç dret més curt i la mà dreta torçada i amb 4 dits; en allò que els fa ser tan especials, coincideixen. Una família sabíem de l´altra i l´atzar (no, no, segur que fou més que l´atzar) va fer que coincidíssim a la sala d´espera del doctor S. Va ser una trobada entranyable, tendra i inolvidable.

dimecres, 20 de maig de 2009

Retornats

Ja hem retornat a la vida de sempre. Per a mi ha estat una bona setmana però amb bastant cansament; per al Marçal ha estat una setmana de descobriments, de sol i de moltes paraules i carícies. Hem compartit els dies amb l´avi, hem anat a la Vall d´Hebron a veure el doctor S., hem passejat pel peu de Montserrat, he vist gent amb qui feia anys que no em trobava, hem recorregut Martorell de dalt a baix...i al Marçal li han fet la Mona, la seva primera. Trobada inolvidable amb els millors amics i (millors) padrins. Ep, que avui ja fa 11 mesos!

diumenge, 3 de maig de 2009

En llatí

Com passen els dies! Em proposo no trigar tant en escriure però fet i fet ja fa quasi una setmana que vaig escriure les darreres quatre ratlles. Aquí el temps em passa més a poc a poc però, d´altra banda , el fet de tenir un fill petit m´ajuda a adonar-me , amb els seus canvis diaris, que res s´atura. Llavors em ve al cap aquella frase, escrita en tants rellotges de sol, de tempus fugit irreparabile. I ara que m´he referit en llatí penso en una altra sentència que llegeixo molts dies abans d´anar a dormir ja que està gravada en un rellotge de butxaca que tinc penjat al capçal del llit. Un amic del Nick, boig com ell per les veles i el mar, li va regalar quan va fer 40 anys: navigare necesse est. És que si no som destres amb les veles i el timó, la Nau pot naufragar massa fàcilment.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Avui, diumenge

Avui: hem estat tot el dia per casa; s´ha celebrat "Un dia per a l´esperança", que vaig organitzar durant uns anys, a unes quantes ciutats de l´estat; ens han visitat la M i el S que són dels pocs amics irlandesos que tenim; m´he fet un bany d´aquells que no ens permetem quan tenim un nen petit; ha fet anys que va morir la mare després d´una llarga malaltia; el Marçal ha descobert i disfrutat amb el "joan petit quan balla..."; a Martorell , poble de rius, ponts i carreteres, s´ha celebrat la fira...Avui no ha parat de ploure en tot el dia, buf! I demà serà el meu sant, he, he!

dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi

Avui, juntament amb la revetlla de Sant Joan, és dels dies que em sento més exiliada. Des d´aquestes terres verdes celebro el Sant Jordi a la meva manera. Pensaments a dojo de llibres, roses, dracs, escriptors...i passejada amb els amics i amigues (neeeeens, feu-me un pensament aquesta tarda, que ja sabeu que sóc de les que ho noto). Ja he comprat un parell de llibres per als homes de la casa (sort que ho vaig fer ahir ja que la llibreria d´Schull està tancada perquè la llibretera avui passejarà per Barcelona!). I avui encara l´entonarem amb més entusiasme (gairebé quasi cada dia la cantem i al Marçal li encanta...malgrat que no faci massa efecte):

Surt sol, solet,
tots tenim fred,
vine per Sant Jordi,
vine sol, solet.
Si tu no véns,
no puc sortir,
vine per Sant Jordi,
vine al meu jardí.

Au, desitjo que tingueu molt bon Sant Jordi i un dia de sol esplèndid!

divendres, 17 d’abril de 2009

Sons

Aquests són alguns dels sons que per ara ens acompanyen:

enguè-enguèèèè (ben fort i amb la E molt oberta): o gana o caca o por o son o cal descobrir-ho.

plaix-plaix (allargassant el darrer fonema): a dos quarts de vuit, l´hora del bany, dels millors moments del dia i que podem quedar ben mullats.

aAAAAAAAA (sí, amb majúscula i la boca ben oberta): quan fa 2 minuts que està assegut al cotxe i és el pròleg d´una becaina.

jjjjjjiiii-jjjjeeeeeee (pronunciat a l´espanyola i amb els ulls ben rodons): molt sovint i et vénen ganes de menjar-te´l.

suïm-suïm (ben suau): ja disfrutem al gronxador d´Schull.

enc-enc o teth-teth (a l´anglesa): arriba al seu màxim de felicitat, per exemple estirant un cable o xarrupant unes ulleres.

............................ (ni piu): no massa sovint i la mare ho necessita de tant en tant.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Dilluns de Pasqua

Avui ha fet molt bon dia i hem anat a cal N. a fer una feina. Mentre el Nick la feia, el Marçal i jo hem aprofitat per descansar (descansar?, what is this?) i jugar a l´herba, sota els arbres, aprop del mar. M´he descalçat i he pogut caminar per sobre l´herba , encara mullada per les fortes pluges de la nit. Al tros del N. hi ha uns quants pins molt vells i el Marçal ha descobert la pinassa. Definitivament l´ha preferit a totes les joguines que li he portat perquè s´entretingués. Després hem anat a veure els ànecs que caminaven fent saltets, l´un darrera l´altre, com en els contes. I els ocells continuaven refilant. No hem sentit caramelles ni hem menjat la mona però hem jugat amb la pinassa i hem trepitjat, amb els peus nus, herba fresca. Bona Pasqua!

dimecres, 8 d’abril de 2009

Trobades

Fa uns quants dissabtes vaig fer com moltes vegades: acompanyar el Nick que anava a visitar una clienta (que si parlar de pressupostos, que si mesurar la finestra, etc). Des que visc aquí m´ho he pres com una activitat, en la que a més de compartir temps amb ell, coneixo nous llocs i maneres de fer de la gent. Ara, és clar, el Marçal també s´hi ha aficionat. Vam anar a una granja, a uns 20 minuts de casa, on hi viu una antiga clienta amb tota la seva família. Després de fer la feina que tocava vam visitar la granja, amb una parada especial on hi havia els vedellets que havien nascut la nit anterior. Ja a punt de marxar, la senyora em posà uns diners a la mà i em diu que es per comprar una cosa per al Marçal i fluixet em comenta "i això també per a ell". Cal agrair que una persona que ens coneix ben poc ens obsequiï però encara no m´he refet de l´estranyesa del present: 22 euros i 2 plàtans.

divendres, 3 d’abril de 2009

Malalts

De 6 a 5 a 4 "gelos" i sort del paracetamol. Definitivament no sé estar malalta. I parlo només d´un constipat, però d´aquells que fan que el cap sembla que et vagi a explotar. A més ho he hagut de combinar amb un fort malestar del Marçal que ha comportat canviar bolquers contínuament. Ahir em pensava que mai arribaria la nit (i sí, va arribar). Constato que quan noto una cerat millora, malgrat no estigui del tot bé, em sento com al cel (que realment no sé com serà aquell espai) i em veig les orelles i tot sembla fàcil. Doncs, aixó: que tots dos ens trobem una mica millor i demà encara més.

divendres, 20 de març de 2009

MKQ, 9 mesos

Ahir Sant Josep, demà la primavera. Sempre tenim diades per celebrar i avui celebrem que el Marçal fa nou mesos. El tinc davant assegut (amb ajuda de coixins) jugant amb una oruga musical i protestant intermitentment...Ell voldria estar a la meva falda i que juguéssim o cantéssim...Se´m fa difícil trobar l´equilibri entre les estones de falda, braços, jocs compartits...i el temps que ha de passar fent les "seves" coses, d´aprendre a estar i distreure´s sol. Com tantes coses en la vida intento regir-me pel sentit comú però quan hi ha tant d´afecte, de vegades, el panorama es distorsiona. Per ara l´important és que el Marçal està sa (en 9 mesos ni un sol dia malalt),creix i aprèn, i és un nen feliç. Per molts anys!

dilluns, 16 de març de 2009

Festa i comunicació

M´ agradaria tenir un punt d´actitud festiva ja que demà és Sant Patrick, patró d´Irlanda...però ni fu ni fa ja que altres anys aquesta festivitat m´ha passat totalment desapercebuda. A veure si avui m´assabento d´alguna activitat que facin per aquí a la vora i el Marçal pot sentir música i trobar-se amb gent. Ja sabem que el tarannà del nord és més tancat i discret que el nostre, el mediterrani i potser m´hi he d´acostumar però em costa renunciar-hi. El Marçal està molt més parlador i comunicatiu des que vam estar a Martorell (potser és una coincidència, simplement) però allà, a la meva vila, quan sortíem a passejar , cada dos per tres ens aturava un amic, una ex-veïna, un ex-company de la JOC, una ex-col.lega de l´institut, una parenta...i tothom li deia cosetes. He d´assumir que aquest nen és un nen d´aquí amb gens d´allà. Un pensament per a les nostres fires i festes majors!

dimecres, 11 de març de 2009

De nou

De nou: la boira, les trobades de mares, l´anglès tan difícil, les gestions mèdiques, la pluja, casa nostra, la Irene, el blog, el suzuki platejat, els camps, la música a tota hora, el facebook, el projecte dels setrills, les bèsties, la Martha, les llavors que creixen, el vent, l´skype, les joguines, els emails... Schull, Ballydehob, Skibbereen, Durrus...les alegries, els dubtes, les pors, la felicitat...i el Marçal que no para de sorprendre´ns i es fa estimar molt.

dimecres, 25 de febrer de 2009

Vull pujar a Montserrat

Tinc moltes ganes d´anar a Montserrat; em sembla que mai no havia estat tant de temps sense pujar-hi. Des que vaig néixer fins que va morir la mare sempre hi havia passat les vacances i durant l´any m´escapava a les vespres del diumenge tant com podia. A més des de la meva habitació, durant anys, podia veure la muntanya. Ara quan fa un dia clar i arribo a Catalunya , després de l´esplèndid Pirineu ja intueixo les roques que un dia van serrar els àngels (sí, sí, Montseny i Sant Llorenç, a vosaltres també us dedico una mirada). Potser un dia de la setmana vinent, que estarem acasa de l´avi a Martorell (al carrer Montserrat, per cert), el Marçal s´hi estrenarà i podrà respirar l´aire fresc dels Degotalls i contemplar des de Sant Miquel les comarques que fan companyia a la muntanya i tocar la roca i anar a veure la Mare de Déu (encara no sap fer petons).

diumenge, 22 de febrer de 2009

L´oblit i la garsa

Avui ha fet bon dia i he aprofitat una estoneta que el Marçal ha dormit per plantar llavors de tomàquets, pebrots, alfàbrega, etc...Pensava que aquest any tampoc podria intentar fer créixer vegetals perquè algunes de les setmanes clau del procés les havíem de passar a Catalunya per l´operació del Marçal però com que els metges ens van comunicar que seria millor esperar al 2010, doncs a plantar! He sortit fora i abans de començar a remenar la terra m´he tret els dos anells que normalment porto (un era de la meva mare i l´altre va ser un regal) i els he deixat a l´ampit de la finestra per on vigilava el nen. Un cop acabada la feina hem anat a passejar. I no m´he pogut treure del cap aquella garsa que va robar la maragda de la Castafiore ja que per casa en volen unes quantes. Quin descans quan hem tornat, els anells eren al seu lloc i encara els puc lluir.

dijous, 19 de febrer de 2009

Calendaris

En el petit menjador-cuina de casa hi tinc penjats dos calendaris: des de la cadira o el sofà o els fogons puc veure on estem, temporalment parlant, el que hem passat i el que ens queda. Sempre m´ha agradat tenir aquesta perspectiva al davant. Un calendari, a més, ens deleita amb unes precioses fotografies del Pirineu fetes per un amic i l´altre, d´una entitat bancària, m´agrada perquè cada diaassenyala de qui celebrem el sant (demà dels Nils, la setmana que ve dels Sergis...). Això em fa estar una mica més connectada a la nostra cultura popular. Des de lluny és fàcil perdre el fil de la nostra tradició. Per cert: que tingueu un bon Dijous Gras!

divendres, 13 de febrer de 2009

Mitjans

A hores d´ara ja viatgen i les carreteres estan glaçades, al migdia agafaran un ferri i cap a mitja nit arribaran a casa. Ens vénen a veure els avis del Marçal, els paterns. Són grans però estan en forma i es veuen en cor de fer tants quilòmetres amb el cotxe (ja sé, ja sé que podrien venir en avió però vénen carregats amb els regals que el Santa ens va portar per Nadal i nosaltres no vam poder carretejar) per estar 4 dies amb el Marçal. Suposo que no el trobaran molt diferent ja que cada 2 o 3 dies el veuen a través de l´Skype. Què faríem si no tinguéssim aquestes eines??? Jo, ni ho vull pensar...a més, ni us podria explicar com ens va tot , no sabríeu que"a hores d´ara ja viatgen i les carreteres estan glaçades..." i jo no us podria llegir. Ben trist.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Mocs i caca

Ja ens ha arribat el primer constipat, als 7 mesos i mig. Que si la tos, que si els mocs ....però ell no pare de moure´s i va rient, per ara no té febre. I amb el tema dels mocs, m´he adonat de nou que en català diem les coses pel seu nom: si té mocs diem que té mocs, si fa la caca lletja parlem de caca. Jo que aquí he d´anar mirant al diccionari o preguntant com dieu XXXxx en anglès.... paraules com aquestes, en anglès, no les pronuncien. Per dir que una criatura té mocs diuen que li raja el nas i per dir que fa caca, que omple el bolquer. Serà que els nens i les nenes angloparlants tenen els mocs i les caques més fins (o que als catalans ens encanta dir caca i mocs).

(Encara no havia acabat aquest escrit que el Marçalet s´ha cagat de dalt a baix. Textual i no és broma)

divendres, 6 de febrer de 2009

La guineu

Quan aquest matí em feia el cafè i just en el moment d´asseure´m davant l´ordinador per saber què deieu per Catalunya, la vista se m´ha desviat cap a fora (dia fred i clar) i he vist una guineu tafanejant entre les herbes de davant la porta. M´he quedat bocabadada i no he reaccionat prou a temps per agafar el Marçal i ensenyar-li, que veiés una guineu. Una llàstima però penso que ja tindrà més oportunitats. Perquè el Marçal, malgrat haver nascut a Barcelona, és un nen de camp: acostumat al verd dels prats i el gris del cel i el mar d´aquí; avesat a no sentir sorolls i veure poca gent. Ahir, per primer cop, va passejar per Cork i sembla que l´espectacle li va agradar, si més no, sorprendre. Ah, la guineu era preciosa!

divendres, 30 de gener de 2009

Visites (I)

En les darreres setmanes intento anar a visitar algunes persones que fan temps que m´ho proposen. La majoria d´elles són dones més grans que jo, ex-alumnes d´espanyol i que sento que em tenen molt d´apreci. A mi em fa una certa mandra (preparar el Marçal i tots els seus patracols, agafar el cotxe i camins amunt, camins avall) però al Marçal li va molt bé trobar-se amb gent. Ahir vam anar a trobar la F. (Nú!! vam passar per davant del castell del J. Irons però a ell no el vam veure) que viu en una caseta que acaben de renovar. Just ahir era el seu aniversari: feia 71 anys. És una dona que m´agrada, que desprén energia. És actriu però ara es dedica més a conrear patates, tomàquets i pastanagues que no pas a pujar als teatres. Els seus fills viuen lluny: a Xipre, Japó i Dubai; i tot parlant de fills em va dir que havia tingut la seva filla petita als 43 anys i em vaig sentir acompanyada, com alleugerida. De vegades, quan penso en l´edat en la que he tingut el Marçal em sento bitxo rar(o). Em va anar bé la trobada

dilluns, 26 de gener de 2009

Uns sí, d´altres no.

Ja comencem a mirar contes, a explicar-los, a escoltar-los. Els que tenim bàsicament tenen dibuixos vistosos i una mica de lletra, la majoria en anglès. Vaig decidir que els hi explicaria en català, no fos cas que agafés el meu peculiar accent. I així ho faig: com una traducció simultània del que em vaig trobant full rera full. No m´hi he d´escarrassar gaire, com haureu suposat: que si la marieta i el conill, que si la granota i el pollet....Per ara quasi tots els personatges són animalons i malgrat ser angloparlants es comuniquen gairebé tots com els catalans: el cat-gat miola amb un miaaaau, la frog-granota diu croac-croac, la cow-vaca crida muuuu, la sheep-ovella fa beeee...però n´he trobat un parell que es comuniquen diferent: el dog-gos borda woof-woof i els ocellets-birds piulen tweet-tweet...Mira que ens ho foten difícil!

dijous, 22 de gener de 2009

Anem bé

Hem anat a Skibbereen a veure la Charlote perquè ens fes una nova fèrula. Cada nit quan el Marçal està adormit el Nick li posa una fèrula al braç més curt per tal d´adreçar-li la mà. De vegades se la treu durant la nit però la majoria de matins encara la té al seu lloc. El doctor S. de la Vall d´Hebron va quedar impressionat de la feina feta per la fèrula ja que el Marçal tenia els tendons molt més flexibles que quan tenia poques setmanes i això vol dir que de cara a l´operació de la seva mà anem molt bé. Avui a la consulta ha estat un pèl neguitós però després d´un exquisit biberó i una inusual migdiada ja no se´n recorda. Ara el tinc davant jugant amb un cuc de colors: ara amb l´esquerra i s´ajuda amb la dreta.

divendres, 16 de gener de 2009

Beethoven

Hagués preferit el de Bach o Mozart però des de la web anglesa on els volia comprar em van dir que a Irlanda no els podien enviar. Vaig haver de quedar-me el de Beetthoven i aquest doncs ha estat el primer DVD que el Marçal ha vist i escoltat: Baby Beethoven, Smphony of Fun. Colors, moviment i, especialment, la música criden l´atenció al Marçal. Aquesta però no dura massa, per ara uns 10 minuts. Trobo que és una bona eina per anar descobrint un món de sensacions (i perquè negar-ho: uns minuts per prendre´m un cafè) però no fa massa vaig llegir un article on una periodista i mare, amiga meva, apuntava que aquest material tan elogiat fa uns anys també té els seus aspectes perjudicials. Com que o no els recordo o no els esmentava, l´he escrit a veure si m´informa. Mentrestant sona la novena.

dilluns, 12 de gener de 2009

La trona padrina

Ja el tenim a la trona: com un cigronet recolzat a l´estampat de plàstic des d´on sembla que vulgui albirar tot el que li permet la seva estatura . Fa una mica de riure: un ésser tan diminut i alçat , amb els ulls ben badats i intentant-ho controlar tot. M´agrada que sigui curiós i una mica tafaner, que atent al seu voltant se les vegi venir. Des que va néixer ha estat el rei de la casa (perdoneuexpressió els lectors republicans) i ara que el tenim entronitzat (trona padrina o regal dels padrins) ni us ho podeu imaginar.

dimarts, 6 de gener de 2009

Recomenço

El dia dels Reis és un bon dia per saludar-vos, de nou. Escriuré poquet perquè ara just que m´he decidit a començar ja sento que el Marçal vol llevar-se de la migdiada. En aquestes 3 setmanes de no-escrits el Marçal ha estat amb molta gent i diria que n´ha disfrutat; s´ha fet més gran i el noto més entremaliadot. A les nits ja no dorm com quan era més petit i abansahir va tastar la primera fruita (fa ganyotes i en menja poqueta). Desitjo que hagueu disfrutat de la festa.