divendres, 17 de juliol de 2009

Adéu a la Nancy

Avui han enterrat la Nancy. Un enterrament on només hi han estat present els seus familiars. Als amics ens van convidar ahir per poder-li dir adéu. Envoltada de flors i en un taüt de vímet, la Nancy em va sorprendre, de nou i vam celebrar el seu comiat enmig de paraules, cava, bon menjar i companyia. Durant uns mesos l´havia ajudat, quan ja anava en cadira de rodes i no es podia valdre. Em tenia paciència amb el meu anglès i em demanava quin era el jersei que li combinava millor amb aquella faldilla. Es feia cues de tant en tant i sempre menjava maduixes per esmorzar. Malgrat que era americana (o anglesa?) havia viscut la major part de la seva vida a l´Índia, envoltada de glamur. Sempre me la imaginava vestida de color blanc, com a les pel.lícules. Com de pel.lícula va ser el seu comiat.

1 comentari:

Padrinàs ha dit...

Realment Marçal, vius instal.lat en una cultura que, com en aquesta ocasió que relata la teva mare, nosaltres coneixem a través dels llibres i les pel.lícules, tot aquest món de la Índia ens ha estat donat per E. Forster i el seu "Viatge a l'Índia" que va ser adaptat també al cinema. Al seu temps em va fer una gran impressió i com tantes vegades ha estat la pel.lícula qui m'ha portat a llegir després el llibre ("el lector" ha estat el darrer cas en aquest sentit i segur que no serà l'últim). Avui t'ha arribat el padrí, espero que el rebis com cal i que només li parlis en anglès que és el que ha vingut a aprendre... hehe, per parlar en català ja tens el padrinàs. Un petonàs!