dijous, 19 de febrer del 2009
Calendaris
En el petit menjador-cuina de casa hi tinc penjats dos calendaris: des de la cadira o el sofà o els fogons puc veure on estem, temporalment parlant, el que hem passat i el que ens queda. Sempre m´ha agradat tenir aquesta perspectiva al davant. Un calendari, a més, ens deleita amb unes precioses fotografies del Pirineu fetes per un amic i l´altre, d´una entitat bancària, m´agrada perquè cada dia m´assenyala de qui celebrem el sant (demà dels Nils, la setmana que ve dels Sergis...). Això em fa estar una mica més connectada a la nostra cultura popular. Des de lluny és fàcil perdre el fil de la nostra tradició. Per cert: que tingueu un bon Dijous Gras!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Marçal, no saps com penso en tu... des de fa uns dies tinc mig "bloquejada" la mà esquerra, sobretot el polze que no el puc moure, amb dolor i no saps el que estic aprenent!, sobretot que el faig servir per tot i quan ho intento sense adonar-me'n la punxada és clamorosa... no és ben bé el teu cas, perquè com ens va explicant ta mare tu fas el que tots els nens, adaptar-te al que tens, que és diferent a haver de fer-ho quan ja ho tenies, però també em fa pensar en tot allò que tenim muntat d'una determinada manera i que fa més dificil l'adaptaciò. Un altre comentari mereixeria fer entendre el que tinc i quina pomada vull aqui a Palerm! (perdona també els no accents del teclat italià). Sortirà com anònim però sòc el padrinàs!
Publica un comentari a l'entrada