dijous, 19 de febrer de 2009

Calendaris

En el petit menjador-cuina de casa hi tinc penjats dos calendaris: des de la cadira o el sofà o els fogons puc veure on estem, temporalment parlant, el que hem passat i el que ens queda. Sempre m´ha agradat tenir aquesta perspectiva al davant. Un calendari, a més, ens deleita amb unes precioses fotografies del Pirineu fetes per un amic i l´altre, d´una entitat bancària, m´agrada perquè cada diaassenyala de qui celebrem el sant (demà dels Nils, la setmana que ve dels Sergis...). Això em fa estar una mica més connectada a la nostra cultura popular. Des de lluny és fàcil perdre el fil de la nostra tradició. Per cert: que tingueu un bon Dijous Gras!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Marçal, no saps com penso en tu... des de fa uns dies tinc mig "bloquejada" la mà esquerra, sobretot el polze que no el puc moure, amb dolor i no saps el que estic aprenent!, sobretot que el faig servir per tot i quan ho intento sense adonar-me'n la punxada és clamorosa... no és ben bé el teu cas, perquè com ens va explicant ta mare tu fas el que tots els nens, adaptar-te al que tens, que és diferent a haver de fer-ho quan ja ho tenies, però també em fa pensar en tot allò que tenim muntat d'una determinada manera i que fa més dificil l'adaptaciò. Un altre comentari mereixeria fer entendre el que tinc i quina pomada vull aqui a Palerm! (perdona també els no accents del teclat italià). Sortirà com anònim però sòc el padrinàs!