La guineu

Quan aquest matí em feia el cafè i just en el moment d´asseure´m davant l´ordinador per saber què deieu per Catalunya, la vista se m´ha desviat cap a fora (dia fred i clar) i he vist una guineu tafanejant entre les herbes de davant la porta. M´he quedat bocabadada i no he reaccionat prou a temps per agafar el Marçal i ensenyar-li, que veiés una guineu. Una llàstima però penso que ja tindrà més oportunitats. Perquè el Marçal, malgrat haver nascut a Barcelona, és un nen de camp: acostumat al verd dels prats i el gris del cel i el mar d´aquí; avesat a no sentir sorolls i veure poca gent. Ahir, per primer cop, va passejar per Cork i sembla que l´espectacle li va agradar, si més no, sorprendre. Ah, la guineu era preciosa!