dimecres, 25 de febrer de 2009

Vull pujar a Montserrat

Tinc moltes ganes d´anar a Montserrat; em sembla que mai no havia estat tant de temps sense pujar-hi. Des que vaig néixer fins que va morir la mare sempre hi havia passat les vacances i durant l´any m´escapava a les vespres del diumenge tant com podia. A més des de la meva habitació, durant anys, podia veure la muntanya. Ara quan fa un dia clar i arribo a Catalunya , després de l´esplèndid Pirineu ja intueixo les roques que un dia van serrar els àngels (sí, sí, Montseny i Sant Llorenç, a vosaltres també us dedico una mirada). Potser un dia de la setmana vinent, que estarem acasa de l´avi a Martorell (al carrer Montserrat, per cert), el Marçal s´hi estrenarà i podrà respirar l´aire fresc dels Degotalls i contemplar des de Sant Miquel les comarques que fan companyia a la muntanya i tocar la roca i anar a veure la Mare de Déu (encara no sap fer petons).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Una excursió sempre recomanable, Montse, i més encara quan s'ajunten tants records. Segur que en Marçal aviat sabrà fer petons.

Josep Pastells

Anna ha dit...

Oh! anireu a veure a l'avi! fins i tot jo tinc alegria!
Pel que fà a Montserrat, jo fa exactament onze anys que no hi vaig. M'agradaria dur a l'Alexandra.
Que us vagi bé l'excursió Montse!

El mosquit i el camell ha dit...

Ja s'apropa el dia...Que us provi molt l'estada i la sortida! Un petó,
Mercè

El mosquit i el camell ha dit...

Avui hi hem pujat a vespres i m'he recordat de vosaltres! Hi havia menys gent de l'habitual i tot convidava a la pregària...
Mercè

Josep Maria ha dit...

Ei! quina enveja! Fa temps, també, que no pujo a Montserrat.
Que us vagi molt bé! I records a la gent coneguda, començant per l'avi.