El rei dels tomàquets

He cuinat sopa de tomàquet (de les poques sopes que no m´agraden massa) i ara estic escaldant més tomàquets per tal de fer-ne conserva. Això de voler fer de pagesos, sense ser-ne, provoca que, de cop i volta, se´ns acumulin els vegetals vermells. Diumenge els vam collir gairebé tots i també vam dedicar una estona a informar-nos de les seves propietats. Seria injust no dir que de les 3 varietats que vam plantar, els més gustosos i reeixits han estat els tomàquets de Montserrat, crescuts d´unes llavors que ens va regalar la I. (aquests els hem destinat exclusivament a les amanides, plat que hem repetit dia rera dia des que hem arribat). Però els tomàquets realment a ulls (i boca) de quin han fet furor han estat als del Marçal, literalment els persegueix: en veu un, l´engrapa i se´l cruspeix. Un darrera l´altre i ja han fet efecte a la seva panxeta.