dimarts, 22 de desembre de 2009

Aparició estel.lar

Ahir vam fer una festeta prenadalenca. Els avis havien convidat alguns veïns i amics : vam menjar, beure i xerrar (i jo perseguir el Marçal entre tanta gentada i una llar de foc i una estufa de llenya). Encara que l´anglès i el xampany junts podien ser incompatibles me´n vaig sortir prou bé en les converses, que no eren de temes complicats i eren articulades en una anglès britànic. Vam descobrir que els veïns del davant tenen nets catalans (estrany oi, que entre ells no s´ho haguesin dit mai?) i ja hem organitzar una trobada en els propers dies quan ells arribaran de Barcelona. Quan ja era tard i el Marçal anava d´una banda a l´altra, esgotat a més no poder, vaig decidir posar-li el pijama; no es deixava i se´m va escapar, despullat de dalt a baix, va entrar a la sala on eren tots (no vaig tenir temps d´agafar la càmera); divertidíssima la seva aparició estel.lar, malgrat que els convidats no el van veure (o van dissimular; discreció britànica)

7 comentaris:

albert ha dit...

Petit i exhibicionista. Aquest home promet.
betm

Assumpta ha dit...

Jajaja m'ha fet gràcia això de "discreció britànica" :-)))

Anònim ha dit...

He he Montse; en Marçal comença fort de ben petit.

Josep Pastells

Clidice ha dit...

Aquí s'hagués fet un gran enrenou i xerinola :) ja està bé, que sinó acaben presentant-se a Fama o Operassión Triunfo i passa ael que passa :P

Ferran ha dit...

Hehe... el nano apunta maneres! :)

Victoria ha dit...

Bones Festes per a tots i una abraçada especial per a Marçal tot nuet mostrant la força de la vida nova innocent.

Mortadel.la ha dit...

Que bo en Marçal! A qui ha sortit? Jiji... És broma. Això de la discreció m'ha fet gràcia...