dilluns, 9 de febrer de 2009

Mocs i caca

Ja ens ha arribat el primer constipat, als 7 mesos i mig. Que si la tos, que si els mocs ....però ell no pare de moure´s i va rient, per ara no té febre. I amb el tema dels mocs, m´he adonat de nou que en català diem les coses pel seu nom: si té mocs diem que té mocs, si fa la caca lletja parlem de caca. Jo que aquí he d´anar mirant al diccionari o preguntant com dieu XXXxx en anglès.... paraules com aquestes, en anglès, no les pronuncien. Per dir que una criatura té mocs diuen que li raja el nas i per dir que fa caca, que omple el bolquer. Serà que els nens i les nenes angloparlants tenen els mocs i les caques més fins (o que als catalans ens encanta dir caca i mocs).

(Encara no havia acabat aquest escrit que el Marçalet s´ha cagat de dalt a baix. Textual i no és broma)

5 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Buffff! Sort que es van inventar els bolquers... Diuen que els catalans tenim una curiosa vocació escatològica, però vaja deu ser més sà dir les coses pel seu nom...

Anònim ha dit...

Crec que els britànics, i potser encara més els nord-americans, són especialistes a emprar mots i expressions "políticament correctes" que, per al meu gust, no són res més que eufemismes i voregen el ridícul. Les coses no canvien perquè els canviïs el nom, no?

Josep Pastells

Padrinàs ha dit...

Com anem Marçal? continuen els mocs i les caques? Encara ets massa petit per la cura de l'Àgeda que de tant en tant aplico quan em trobo empiocat, sobretot si és amb un fort refredat... obrir una ampolla de cava ben fresc i anar-te'l bevent copa a copa... l'encostipat no passa però els efectes ja no els notes... ja ens vagarà quan siguis més gran!
Un petonàs del teu padrinàs!

Anna ha dit...

M'ha fet gràcia el comentari del Padrinàs, això també ho feia el meu avi, ficat a dins del llit per suar.
Ai! els mocs i les caques! les caques mira!, però que tinguin mocs és molt empipador, igual que les febrades. Jo patia molt mira...

Núria ha dit...

Montserrat, acabo d'arribar al teu blog procedent del blog d'en Sergi d'Assis i et vull dir que m'encanta. Es fresc, alegre i natural "como la vida misma"...o com els mocs i les caques del petit Marçal. De veritat que m'has fet riure. Saps que?, doncs que ara et posaré al llista de preferits i et visitaré sovint. Petonets des de Sant Boi. Núria.