dissabte, 24 d’octubre de 2009

Temps

Pluja a dojo i vent que fibla i destorba. El Marçal ha marxat amb el seu dad i tinc el temps i l´espai per a mi, situació inusual en aquests darrers setze mesos. M´acompanyo d´un cafè ristretto, del gregorià dels de Silos i de l´ordinador, que tanta companyia em fa. Temps per pensar en els amics qe aquests dies fan anys (el L., el J., la C.), en què avui fa 46 anys que els meus pares es van casar, en si és millor que fregui o faci menjar, en si demà continuarà fent mal temps. Aviat tornaran.

2 comentaris:

Jordi Pascual Morant ha dit...

D'això s'en diu "les petites grans coses de la vida".
És el que tenim i només depèn de nosaltres donar-li el sentit que tenen.
un petó petit-gran!

Mortadel.la ha dit...

Gauideix d'aquestes coses... no pensis tant...
Abraçades