dimecres, 8 d’abril de 2009

Trobades

Fa uns quants dissabtes vaig fer com moltes vegades: acompanyar el Nick que anava a visitar una clienta (que si parlar de pressupostos, que si mesurar la finestra, etc). Des que visc aquí m´ho he pres com una activitat, en la que a més de compartir temps amb ell, coneixo nous llocs i maneres de fer de la gent. Ara, és clar, el Marçal també s´hi ha aficionat. Vam anar a una granja, a uns 20 minuts de casa, on hi viu una antiga clienta amb tota la seva família. Després de fer la feina que tocava vam visitar la granja, amb una parada especial on hi havia els vedellets que havien nascut la nit anterior. Ja a punt de marxar, la senyora em posà uns diners a la mà i em diu que es per comprar una cosa per al Marçal i fluixet em comenta "i això també per a ell". Cal agrair que una persona que ens coneix ben poc ens obsequiï però encara no m´he refet de l´estranyesa del present: 22 euros i 2 plàtans.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els plàtans són un gran obsequi, sens dubte. Molt nutritius, perfectes per fer macedònies.

Josep Pastells

Anònim ha dit...

i a més, Marçal, els plàtans tenen una substància que fa augmentar la serotonina... o sia que en moments baixos un bon plàtan t'aixeca l'ànim! ja deia jo...
PD: ara me n'acabo de menjar un per superar el que els acaba de dir el Berlusconi als acampats de l'Aquila pel terratrèmol, havent perdut familiars, amics, cases...: "us ho heu de prendre com un cap de setmana de càmping" si no fos... bufffff: http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/57974/berlusconi/damnificats/pel/terratremol/us/ho/heu/prendre/cap/setmana/camping.html

Padrinàs

Núria ha dit...

Pot ser que els plàtans siguin una menja molt valorada a Irlanda?, dic jo que pel tipus de clima que tenen no hi deu haver platanars a la illa!. Jejejeje, m'imagino la cara que et devia quedar amb l'obsequi.

El mosquit i el camell ha dit...

Molt bona Pasqua, Montse! Des de l'ACO m'he recordat molt de vosaltres.
Una abraçada,
Mercè Solé