Nova etapa

Començo a gaudir de les hores sense-Marçal, que no us penseu que siguin moltes però les que són estan ben aprofitades. Quan ell sigui més gran no sé si li farà ràbia llegir el que que la seva mare acaba d´escriure però espero que ho pugui entendre i a més de passar-s´ho bé a l´escola (continuen els llagrimots incials i els crits de mamiiiiiiiiiiii) podrà valorar positivament que el fet de no "tenir-me" durant uns hores ajuda la nostra relació. Dir-vos doncs que m´he proposat, i ja he començat, a anar un cop per setmana a fer exercicis a la piscina, torno a fer classes d´espanyol i puc endreçar i netejar la casa sense un follet que em vagi perseguint. Quin gaudi!

A la pelu i al cole

Divendres passat el Marçal es va estrenar com a client de perruqueria i es veu que no va fer massa drama-espectacle; déu ni do les melenes que duia i des de llavors encara no l´han anomenat nena com abans de l´aconteixement. Jo ja em vaig acostumant al seu new look i realment aquest delata molt més que ja és un nen gran (ahir, 27 mesos). També s´ha (re)-estrenat a l escola on després d´uns llargs minuts de plorera, desesperació i desgast del meu nom, s´ho passa bé.Temps d´anar descobrint nous àmbits.

Retornats

Ja tornem a ser aquí, al país verd i humit, gaudint de la quietud i de l´espai poc poblat. Enrera queden les emocions de les trobades amb les amigues i els amics i dels impactes feliços dels trens, metros, grues, taladradores, escales mecàniques i tot el reguitzell ininmaginable que un nen de camp pot descobrir. El Marçal també ha disfrutat molt amb l´aigua del Mediterrani i la del terrat de casa de l´avi; ha augmentat considerablement el seu vocabulari i ha descobert món; ha menjat més del que acostuma...i ha fet algunes entremaliadures: va inundar el bany del padrinàs i va llençar el bastó de l´avi des del balcó al canyar (qui el va haver d´anara buscar?).

El pa del dia 30

Passats els primers dies de xoc climàtic i els meus atabalaments, ja sembla que la vila dels ponts sigui la nostra residència de sempre.El Marçal està fent una immersió lingüística de les bones, deu ser el moment. Encara no en una setmana el seu vocabulari s´ha engrandit substancialment i el seu discurs, malgrat que inintel.ligible, s´ha fet més lleuger. Per posar un exemple tendre us diré que ha pronunciat per primer cop (i ara no para) la paraula pa el mateix dia que la seva iaia hagués fet 71 anys. Que el pa de Martorell sigui tan bo segur que hi ha ajudat.

Queixals i patiments

Setmana de galtes vermelles i bullents, els queixals despunten i això fa mal. El Marçal és un nen sofert, amb això no s´assembla a sa mare. Ella, a més, pateix per tot (es passa mitja vida patint); ara per exemple entre d ´altres neguits, que no vénen al cas, sofreix sense descans per les temperatures que es trobarà a la terra on la va veure néixer, entre l´Anoia i el Llobregat , i vinga connectar-se al meteocat.cat. i fent previsions de si dormirem amb la porta de la galeria oberta de bat a bat o només mig oberta (acostumats al silenci absolut d´aquí també he de preveure fins on podrem resistir els sorollets nocturns de la vila).Això és un patir: alçarem el vol a 15 graus i quan arribarem al Sud diuen que ens n´esperen més de 30. Aix!

A l´agost

Dormo i dormo i dormo. És que tenim la sort de compartir la casa dels avis amb tiets i cosins i tots volen jugar i explicar contes al little Marçal. Puc llegir, escriure, descansar...i dormo tantes hores com ell que per a la seva edat no són massa però per a mi, Déu ni do. És clar que el temps també ajuda a aquest estat meu de letargia ja que no passem dels 17 graus. Ai quina por pensar que d aquí a un parell de setmanes, ja en terres catalanes, potser ens rostirem i suarem la cansalada! Just mentre escric aquestes ratlles m adono que aquest cap de setmana és la Festa Major del meu poble i de tants altres indrets del país. Visca la Festa!

Dibuixos animats

Ens hem llevat d hora però no massa, faig una rentadora per estendre-la a fora ja que es preveu bonança, a les 10 faig una classe, després potser ens escaparem a una platgeta veïna i a la tarda encara no ho sé. Ara puc escriure mentre el Marçal està embadalit amb la vaca Connie, una vaca simpàtica, bona mossa i solidària; són uns dibuixos, segons el meu parer, excel.lents tant pel guió, per l´estètica com pel tractament de la llengua. Vam decidir que per ara tots els dibuixos animats millor que els veiés en català per fer-se més seva aquesta llengua; que a més de ser la de la seva mare també sigui la dels amiguets divertits de les pel.lícules (i també, és clar, la de l avi, la dels amics de Catalunya...)

Bye! (by David)

Això s`acaba, ja fa 14 dies que el Marçal i jo compartim l´habitació, ell per jugar i jo per dormir. Avui li torno a deixar per ell sol, me'n vaig a Barcelona. A partir de demà ens veurem per l'skipe, tot i que evideeeeentment no serà el mateix, ni la "mmmmmmmm", ni el conte del Gruffalo, ni anar a picar la porta, ni agafa'm, ni deixa`m, ni bruuuum, ... l' anglès és tan difícil. Tot plegat 2 setmanes fatàstiques!

Breus

Fa un dia gris, com d' hivern....
Juguem a l'ordinador, a fora amb plugim...
El padrí és a l´escola, darrer dia...
Ahir va fer marranada gran mentre jo feia classe (pobre David!)...
Encara no sap dir ni fer "sí"...
Dinarem una sopa al pub...
Tinc l´esquena feta un cromo...
Ara juga i riu amb el veí...i jo puc escriure 4 ratlles.

Un no parar

Vam quedar que durant aquest parell de setmanes el redactor d´aquest blog seria el padrí; d´aquesta manera quedaria reflectida , en aquest paper, la seva experiència , vivència i paciència (que en cal molta) amb l´encantador i trapella Marçalet. Però nois i noies, no donem més de sí...entre els jocs, les classes d´anglès, els deures, les fotos i tot plegat, això és un no parar. Dir-vos que tots estem disfrutant molt i que és un luxe tenir l´amic i padrí entre nosaltres. Ahir a la tarda vam anar a la platja , avui encara no sabem què farem.

Quan vingui el padrí

Marçal: quan vingui el padrí ja podràs pujar a aquell tobogan tan alt, que ell t´hi enfilarà: quan arribi el padrí podràs jugar tota l´estona acompanyat, que ell se´n deleix ; quan el padrí estigui aquí tindràs contes i històries a dojo que ell en sap un tou....però porta´t bé, sigues creient, no llencis el menjar des de la trona, no et posis dins els bassals si no portes les botes, no li toquis les seves cosetes....Tot és a punt! El padrí arriba aquesta nit. Iuuuuupi!

De darrera hora: esperàvem que el padrí arribés a les 11 del vespre a l´aeroport de Cork, com tots els vols des de fa 5 anys. I a les 2 del migdia em diu que ja està a dins l´avió! What is this? Dos virgos descoordinats! Ens arriba a dos quarts de 5. Tot s´arreglarà. Comencem divertits.

La M

Les paraules que en aquests moments el Marçal pronuncia amb consciència clara de relació entre significant i significat són "puja", "abba" (aigua ) i "peix" en català i "ot" (hot), "dad" i "up" en anglès.. Per a ell deu ser una experiència d´alliberament brutal després de tant de temps de voler-se comunicar i per a nosaltres són moments d´alegria desmesurada i aplaudim molt (potser massa?). El que és més espectacular però és l´afició que té de reconèixer les lletres, amb predilecció especial per la lletra ema. Al supermercat per exemple podem contemplar-lo amb els ulls badats, l´índex ben enfocat i cridant : "mmmaaa" davant de paquets de te , de caixes de sabó, etc...amb l´ema inclosa a la seva marca. Ema de Marçal, de mare, de meravella, de miracle...