divendres, 30 de gener del 2009

Visites (I)

En les darreres setmanes intento anar a visitar algunes persones que fan temps que m´ho proposen. La majoria d´elles són dones més grans que jo, ex-alumnes d´espanyol i que sento que em tenen molt d´apreci. A mi em fa una certa mandra (preparar el Marçal i tots els seus patracols, agafar el cotxe i camins amunt, camins avall) però al Marçal li va molt bé trobar-se amb gent. Ahir vam anar a trobar la F. (Nú!! vam passar per davant del castell del J. Irons però a ell no el vam veure) que viu en una caseta que acaben de renovar. Just ahir era el seu aniversari: feia 71 anys. És una dona que m´agrada, que desprén energia. És actriu però ara es dedica més a conrear patates, tomàquets i pastanagues que no pas a pujar als teatres. Els seus fills viuen lluny: a Xipre, Japó i Dubai; i tot parlant de fills em va dir que havia tingut la seva filla petita als 43 anys i em vaig sentir acompanyada, com alleugerida. De vegades, quan penso en l´edat en la que he tingut el Marçal em sento bitxo rar(o). Em va anar bé la trobada

dilluns, 26 de gener del 2009

Uns sí, d´altres no.

Ja comencem a mirar contes, a explicar-los, a escoltar-los. Els que tenim bàsicament tenen dibuixos vistosos i una mica de lletra, la majoria en anglès. Vaig decidir que els hi explicaria en català, no fos cas que agafés el meu peculiar accent. I així ho faig: com una traducció simultània del que em vaig trobant full rera full. No m´hi he d´escarrassar gaire, com haureu suposat: que si la marieta i el conill, que si la granota i el pollet....Per ara quasi tots els personatges són animalons i malgrat ser angloparlants es comuniquen gairebé tots com els catalans: el cat-gat miola amb un miaaaau, la frog-granota diu croac-croac, la cow-vaca crida muuuu, la sheep-ovella fa beeee...però n´he trobat un parell que es comuniquen diferent: el dog-gos borda woof-woof i els ocellets-birds piulen tweet-tweet...Mira que ens ho foten difícil!

dijous, 22 de gener del 2009

Anem bé

Hem anat a Skibbereen a veure la Charlote perquè ens fes una nova fèrula. Cada nit quan el Marçal està adormit el Nick li posa una fèrula al braç més curt per tal d´adreçar-li la mà. De vegades se la treu durant la nit però la majoria de matins encara la té al seu lloc. El doctor S. de la Vall d´Hebron va quedar impressionat de la feina feta per la fèrula ja que el Marçal tenia els tendons molt més flexibles que quan tenia poques setmanes i això vol dir que de cara a l´operació de la seva mà anem molt bé. Avui a la consulta ha estat un pèl neguitós però després d´un exquisit biberó i una inusual migdiada ja no se´n recorda. Ara el tinc davant jugant amb un cuc de colors: ara amb l´esquerra i s´ajuda amb la dreta.

divendres, 16 de gener del 2009

Beethoven

Hagués preferit el de Bach o Mozart però des de la web anglesa on els volia comprar em van dir que a Irlanda no els podien enviar. Vaig haver de quedar-me el de Beetthoven i aquest doncs ha estat el primer DVD que el Marçal ha vist i escoltat: Baby Beethoven, Smphony of Fun. Colors, moviment i, especialment, la música criden l´atenció al Marçal. Aquesta però no dura massa, per ara uns 10 minuts. Trobo que és una bona eina per anar descobrint un món de sensacions (i perquè negar-ho: uns minuts per prendre´m un cafè) però no fa massa vaig llegir un article on una periodista i mare, amiga meva, apuntava que aquest material tan elogiat fa uns anys també té els seus aspectes perjudicials. Com que o no els recordo o no els esmentava, l´he escrit a veure si m´informa. Mentrestant sona la novena.

dilluns, 12 de gener del 2009

La trona padrina

Ja el tenim a la trona: com un cigronet recolzat a l´estampat de plàstic des d´on sembla que vulgui albirar tot el que li permet la seva estatura . Fa una mica de riure: un ésser tan diminut i alçat , amb els ulls ben badats i intentant-ho controlar tot. M´agrada que sigui curiós i una mica tafaner, que atent al seu voltant se les vegi venir. Des que va néixer ha estat el rei de la casa (perdoneuexpressió els lectors republicans) i ara que el tenim entronitzat (trona padrina o regal dels padrins) ni us ho podeu imaginar.

dimarts, 6 de gener del 2009

Recomenço

El dia dels Reis és un bon dia per saludar-vos, de nou. Escriuré poquet perquè ara just que m´he decidit a començar ja sento que el Marçal vol llevar-se de la migdiada. En aquestes 3 setmanes de no-escrits el Marçal ha estat amb molta gent i diria que n´ha disfrutat; s´ha fet més gran i el noto més entremaliadot. A les nits ja no dorm com quan era més petit i abansahir va tastar la primera fruita (fa ganyotes i en menja poqueta). Desitjo que hagueu disfrutat de la festa.