dimarts, 26 de maig del 2009

A Roma des de Kilbronogue

He estat una bona estona buscant en quin canal de TV podria veure el partit i minuts després de desistir m´he adonat que l´espectacle és demà i no avui. Encara que Roma, a hores d´ara, ja no deu ser la ciutat de sempre. Roma és un lloc on no em faria res escapar-m´hi sovint: tinc tants bons records de quan la vaig descobrir!!! Però no, aquests dies, no....més aviat em faria por, no sóc de masses...encara que part d´aquestes siguin del Barça. Demà miraré el partit i malgrat no en sàpiga massa de futbol li explicaré quatre coses al Nick per fer ambient. Patiré i espero que el Marçal em deixi veure tots els gols. I si per aquella mala fortuna el Barça no fos campió (no, no no...no passarà) pensaré que algun gen del nen deu ser del Manchester. La seva granny és d´allà.

divendres, 22 de maig del 2009

El Mikel i el Marçal

A tots dos els comença i acaba el nom amb les mateixes lletres. El Mk va néixer a Bilbao, a l´Atlàntic i el Mç a Barcelona, al Mediterrani. El Mk té 5 anys i el Mç està a punt de fer-ne 1. El Mk crida el seu aita i el Mç ho fa al seu dad. El Mk és un nen tranquil i més aviat tímid i el Mç no para i s´intueix tabalot. El Mk estava trist perquè l´Atlètic no havia guanyat i el Mç, espero, que s´alegrarà quan el Barça guanyi. El Mk i el Mç tenen el braç dret més curt i la mà dreta torçada i amb 4 dits; en allò que els fa ser tan especials, coincideixen. Una família sabíem de l´altra i l´atzar (no, no, segur que fou més que l´atzar) va fer que coincidíssim a la sala d´espera del doctor S. Va ser una trobada entranyable, tendra i inolvidable.

dimecres, 20 de maig del 2009

Retornats

Ja hem retornat a la vida de sempre. Per a mi ha estat una bona setmana però amb bastant cansament; per al Marçal ha estat una setmana de descobriments, de sol i de moltes paraules i carícies. Hem compartit els dies amb l´avi, hem anat a la Vall d´Hebron a veure el doctor S., hem passejat pel peu de Montserrat, he vist gent amb qui feia anys que no em trobava, hem recorregut Martorell de dalt a baix...i al Marçal li han fet la Mona, la seva primera. Trobada inolvidable amb els millors amics i (millors) padrins. Ep, que avui ja fa 11 mesos!

diumenge, 3 de maig del 2009

En llatí

Com passen els dies! Em proposo no trigar tant en escriure però fet i fet ja fa quasi una setmana que vaig escriure les darreres quatre ratlles. Aquí el temps em passa més a poc a poc però, d´altra banda , el fet de tenir un fill petit m´ajuda a adonar-me , amb els seus canvis diaris, que res s´atura. Llavors em ve al cap aquella frase, escrita en tants rellotges de sol, de tempus fugit irreparabile. I ara que m´he referit en llatí penso en una altra sentència que llegeixo molts dies abans d´anar a dormir ja que està gravada en un rellotge de butxaca que tinc penjat al capçal del llit. Un amic del Nick, boig com ell per les veles i el mar, li va regalar quan va fer 40 anys: navigare necesse est. És que si no som destres amb les veles i el timó, la Nau pot naufragar massa fàcilment.