divendres, 30 d’abril del 2010

Telobis

Aviat tornarem a volar i farem cap a la terra on em va veure neixer, plena de ponts: el de l' autopista, el de Terrassa, el del Diable, el de la Renfe i el del carrilet...just alla on s' ajunten el Llobregat i l' Anoia. Arribarem a un poble (em sembla que es vila) on cada deu passes algu ens aturara i ens preguntara com va, es sorprendra de com creix el Marcal i recordara la meva mare. Passarem uns dies perseguint parcs i gronxadors on poder cansar-nos, compartir jocs i converses amb altres martorellencs i veure passar el temps amb mes bondat climatologica (punyetes, diuen que ploura!). Estarem per casa amb el pare-avi i procurarem que el Kottler petit nomes desordeni tot el nou que descobreixi i no faci malbe massa coses. I despres tornarem a volar i ja us anirem explicant.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Montserrat

Fa deies que no escric i ara ho fare sense accents ni ces trencades ja que l' opcio de canvi de teclat no m' es admesa. Avui es un dia d aquells que escric bastants emails, a persones que em feliciten pel sant i que durant l any tenim poc contacte. A les mares de Goleen els he explicat que al pais d'on soc filla celebrem els sants i que avui n' es el meu i els ha fet gracia. El Marcal continua en la seva linea d' entremaliadot i a veure quina en fare (ara dorm!). Hagues pogut parlar del temps (que despres de mes de 2 setmanes de sol ha retornat la pluja de sempre) o d' altres temes mes escabrosos...pero ho he fet del meu sant. Mira que es bonic aquest nom!

dissabte, 10 d’abril del 2010

Signes

Diria que no sóc una persona supersticiosa però si que em fixo en els signes o en el que jo penso que poden ser signes i em volen dir alguna cosa. Uns són més filosòfics, vitals i transcendents i altres més mundans i divertits. Fa uns mesos, i durant un bon temps, el Marçal agafava les seves joguines o algunes peces o petits llibres, se´ls mirava i acte seguint tot elevant-los a l´alçària de la cara els recolzava en la seva espatlla i segons després els deixava lliscar, suaument, esquena avall. No un cop ni dos, no...va ser activitat d´uns quants mesos i a part de la gràcia que feina per la seva cara de concentració se´m va desvetllar la pregunta si era signe d´alguna cosa, com per exemple, que seria, de més gran, una persona que "s´ho tiraria tot a l´esquena" (una mica més que la seva mare ja estaria bé). Tranquils, benvolguts lectors, encara no m´he sonat del tot entre tanta vaca i herba però us ho havia d´explicar. Darrerament quan està despullat no para de "mirar-se el melic" i això ja em preocupa més.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Primera nit

Si visqués a Catalunya no sé pas què hauria fet ahir nit; estant aquí, lluny de casa, només podia veure el partit del Barça. No sé què passa però mar enllà s´enyora més, fins i tot el Barça. I no va ser una nit qualsevol (i no ho dic per la golejada de´en Messi) ja que va ser la primera que el Marçal es va adormir sense mi, la seva mare (exceptuant les seves primeres nits a la incubadora) . Vaig anar a veure el partit a ca la I., l´altra catalana de West Cork i tot va anar rodó: el xampany de primera hora que em tenia preparat, el vam encetar abans de començar el joc en cas que el reaultat no fos l´esperat i perquè després jo havia de conduir més de 20 quilòmetres per arribar a casa; bon tiberi dedicat al meu paladar; 4-0; el Marçal que es va comportar amb el seu dad...i aquest em va dir que això de sortir ho hauria de fer més sovint. Visca el Barça!

dilluns, 5 d’abril del 2010

Pasqua al mar

Es va adormir al mar. Les dues dones cuidàvem els nens i els pares remaven ajudats per un noi més jove. El Marçal volia tocar l´aigua i com que no podia es va enrabiar. El cansament, el vent i el balanceig van fer que durant bona part del viatge estigués tranquil.let als meus braços i jo pugués gaudir del paradís. Malgrat els seus ulls tancats penso que intuïa la preciositat del paisatge perquè feia cara de felicitat desbordant, com un angelet. A casa va menjar ous de xocolata i ara esperarem la mona, al mes de maig, als peus de la muntanya de Montserrat. Bona Pasqua!