Això s`acaba, ja fa 14 dies que el Marçal i jo compartim l´habitació, ell per jugar i jo per dormir. Avui li torno a deixar per ell sol, me'n vaig a Barcelona. A partir de demà ens veurem per l'skipe, tot i que evideeeeentment no serà el mateix, ni la "mmmmmmmm", ni el conte del Gruffalo, ni anar a picar la porta, ni agafa'm, ni deixa`m, ni bruuuum, ... l' anglès és tan difícil. Tot plegat 2 setmanes fatàstiques!
4 comentaris:
Adéu David! Et trobarem a faltar i molt. Aquests dies m ´han passat volant i tots 3 hem disfrutat intensament de la teva companyia. I acabo aquí perquè em posaria massa melancòlica ara tot just que els meus dos homes estant tornant de deixar-te a l´aeroport perquè puguis volar a altres terres. Fins aviat.
El Padrí se'n torna a casa, segur que amb peneta de deixar el fillol a terres britàniques. Bueno, padrí, com se sol dir... que te quiten lo bailao :)
Recordo Schull i trobo la ciutat tan grisa i amb tanta xafogor! De totes maneres, Barcelona em va rebre amb un plugim semblant al d'Irlanda que em va alegrar la tornada. I com diu el Ferran, que me quiten lo bailao! Dies fantàstics! Petons!
Ostres, aquesta foto és preciosa, preciosa...
Segur que en Marçal et trobarà a faltar!!
Publica un comentari a l'entrada