divendres, 29 d’agost del 2008

Canvi de talla

Aquesta nit hem fet sevir el darrer bolquer de la talla 1 i ja hem passat a la 2. En aquest cas pujar de talla fa il.lusió a diferència del que em pot passar a mi quan em compri els propers pantalons (menjo com sempre però em moc molt poc). Així que ja queden enrere els mini-bolquers que vam començar a canviar a la incubadora del soterrani de la Vall d´Hebron, després a Martorell i des de ja feia 4 setmanes i mitja aquí, en aquestes terres verdes i plujoses. Fent un càlcul aproximat, al Marçal li haurem posat i tret (i ell embrutat) uns 630 bolquers de la talla 1.

dijous, 28 d’agost del 2008

Cantar (I)

Feia temps que no cantava i ara ho faig. Si he de reconèixer la veritat: no en sé. Quan durant molts anys vaig estudiar música, aquest, el de l´entonació era el meu aspecte més fluix (i com que sí que tinc bona orella tinc la pena d´adonar-me del malament que surten les notes de les meves cordes). Doncs ara, Marçal en braços , cançó va, cançó ve. I quan riu no sé si es diverteix o ja se´n fot de sa mare i quan plora no sé si és de l´emoció o del mal d´orelles que li provoco. La qüestió és que anem passant les hores amb el Virolai, els Segadors, la Internacional....

dimecres, 27 d’agost del 2008

Mal d´esquena (I)

La meva esquena té història. Millor seria dir que tinc mal d´esquena en algunes de les seves variants des de fa anys i panys. El primer període de visita a metges,fisios, etc i tongada d´antiinflamatoris es remunta al meu primer any a la universitat, estem parlant de 26 anys enrere....i des de llavors, amb una intermitència més o menys freqüent, mai més m´ha deixat. Això, a banda de conèixer tota mena de professionals relacionats amb el tema, de ser conscient de postures corectes i no, de dosificar medicaments, de privar-me de segons què...m´ha fet fer coses un tant extravagants com per exemple en els darrers anys de treballar a IO on el dilluns teníem reunions maratonianes: anar canviant de tipus de cadira i passar estones dreta. En el darrer any, amb la bona excusa de l´embaràs, he passat moltes hores estirada i l´esquena m´ho ha agraït. I ara, amb un bitxarraku que s´acosta als 5kg...ja us ho explicaré en un altre moment.

dissabte, 23 d’agost del 2008

Ha batut el (seu popi) rècord

El Marçal menja cada 3 hores. Aquesta és la mitjana (de vegades en són 1.5h i alguna nit havia estat 4h). Si pensem en les nits i menja cada 3 hores vol dir que entre toma i toma dormim entre 1.5h i 2 hores ja que per menjar, adormir-se i jo rentar i preparar el nou biberó necessitem entre 1h i 1.5h. Pures i simples matemàtiques. Avui, aquesta nit, no sé si per casualitat o perquè ja es va fent gran (o perquè nota que la seva mare està exhausta) hem passat de menjar de dos quarts de 9 del vespre a dos quarts de 3 de la matinada. El Marçal ha batut el seu propi rècord: 6 hores!!!! i jo més contenta que un gínjol. I he tingut temps de descansar (i somniar).

divendres, 22 d’agost del 2008

Vacances

Molts esteu, heu estat o estareu aviat de vacances. Jo me n´hi aniria ara. No penso pas en una escapada al Carib, ni una expedició a Groenlàndia ni un viatge turístic per la Xina (valga´m Déu), sinó unes vacancetes més familiars, amb baby inclòs és clar, a una caleta de Menorca o a un poblet del Pirineu o ... Però no serà, ara és impossible. Doncs, demanaré menys: que per unes setmanes ens faci bon temps. Potser això encara és més difícil.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Aniversari

Avui serà curt. Després d´una nit del lloro i d´un començament de matí no menys difícil no tinc massa energia ni per redactar. Però no podem passar el dia sense dir que avui el Marçal fa 2 mesos i que pesa 4.324 grams, més del doble de quan va néixer. Anem bé. Llàstima dels gasos, digues-li rots o pets.

dimarts, 19 d’agost del 2008

Beijing i Marçal 2008

Els Jocs de Beijing 2008 estan a punt d´acabar i els trobaré, realment, a faltar. Enmig de biberons, plors, anades amunt i avall i moltes hores a casa, els diferents esports han estat escenari de fons d´aquestes primeres setmanes a Irlanda. Això sí, han estat uns Jocs molt "british". Els he anat seguint dia a dia a la BBC i aquests, com a bons patriotes, retransmeten aquells esports on esportistes britànics tenen possibilitat de medalla. I és clar, ja em veus a mi, sent una especialista de: rem, ciclisme de pista, boxa, hípica , vela i baminton (o com s´escrigui)...Ep, també hi ha hagut connexions a atletisme, natació i gimnàstica. Recordo, enmig de plors del Marçal, el jamaicà que ha batut el record de 100m. No sé pas qui m´acompanyarà la setmana vinent.

divendres, 15 d’agost del 2008

Un dia diferent

Sempre m´han agradat els dies diferents. Quan anava l´escola volia que arribés un dia d´excursió o un dia d´examen perquè eren especials; quan treballava i feia massa dies que era al despatx anhelava per sortir de viatge. Ara, que el dia a dia, és un exemple clar de rutina valoro molt els dies diferents. Ahir : va venir la Irene, va fer bon dia i vam anar al centre de salut perquè li posessin les vacunes al Marçal. I aprofitant tot l´anterior vam anar a esmorzar a un cafè i després vam anar a un dels poblets més bonics de la costa de West Cork. Avui la Irene no hi és, ja tornem a tenir pluja i el Marçal em mira mentre escric. I disfruto de la rutina.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Mal de panxa

Unes ganyotes, la cara comença a tornar-se vermella, ja vermella del tot...i plors. Un altre còlic o mal de panxa o "retortijón", digues-li com vulguis però li deu fer força mal pel volum del bram. I així estem. Amb aquest ítem podem dir que tenim nitbona-diabò o nitbona-diadolent o nitdolenta-diabò o nitdolenta-diadolent. Els llibres diuen que això dels còlics és qüestió d´uns 3 mesos, que després desapareixen; alguna mare em comenta que la seva filla els va tenir fins al mig any...i la infermera de Kilbronogue em deia que a les 8 setmanes acostumen a desaparèixer (em voldria animar???). Pel que fa a les darreres hores, el binomi és nitbona-diadolent. Però mira, ara he pogut escriure.

divendres, 8 d’agost del 2008

8 del 8 del 8

Avui el Marçal fa 7 setmanes i pesa 3 quilos i 800 grams. No està pas malament. Hem anat al centre de salut d´Schull, ran de mar, on teníem hora amb una metgessa de família. Ens ha agradat: seriota, per feina i eficient. La propera setmana toquen vacunes, uuuiiiii. Ah, i medeix just mig metre, això vol dir que des que va néixer ha crescut 6 cm. L´important és que està sa i feliç...però no us explico el matí de brams que ha tingut:qüestió de panxa. Pobrico. I pobrica la seva mare. Visca la paciència.

dimecres, 6 d’agost del 2008

Amb gent

Avui estem acompanyats. L' anty Susie ens ha vingut a veure i la veritat és que , a banda de la il.lusió de tenir la tieta emocionada aprop, és una gran ajuda ser dos durant el dia. Demà ja se´n va i segurament no ens tornarem a trobar fins el proper estiu. Això de tenir la família escampada pel món té els seus punts negatius. Ahir també vam estar ben acompanyats, vam passar el dia amb la Irene i a la tarda vam anar a ciutat. Em vaig armar de valor i vaig aconseguir posar el maxi-cosi al cotxe per fer el viatge fins a Skibbereen i allà, de compres....centrades bàsicament en el Marçal: que si bolquers, que si uns biberons que van bé per a no tenir gasos, que si més llet....i al vespre jo estava realment esgotada de tan "trajín" i el mosso desprenia felicitat: ben despert, sense plorar i amb ganes de voler-se comunicar.

divendres, 1 d’agost del 2008

Primer d´agost

S´inicia el mes d´agost i vist des de casa nostra això vol dir que per a molts comencen les vacances, un temps d´estiu. Segons el calendari celta avui ens comença la tardor. A trenc d´alba he pensat que el temps es contradiria amb la data, hi havia un cel clar i s´intuïa tranquil.litat atmosfèrica. Ara, a migdia el cel és gris i la pluja rega el verd. No perdo l´esperança de fer un volt abans del vespre, que al Marçal li encanta el sotragueig d´aquests camins.