dilluns, 15 de febrer del 2010

L´art de dissimular

Mai he sabut mentir, ni he arribat a l´estadi de les mentides pisadoses, que ja és molt trist; de dissimular, si hi ha previsió, en sé una mica...però només una mica. A partir d´ara em sembla que tindré un bon mestre. Quan el Marçal fa una malifeta (que no és difícil tenir una llista llarga cada dia) i jo reacciono o amb discurs o crit o... ell és capaç de mantenir la mirada allunyada de mi, fent-se el sord i buscant, descaradamnt, altres punts de mira. Seguidament, si jo no defalleixo, la seva estratègia continua en canviar de tema però com que encara no parla ho fa amb el seu so "eh, eh" i assenyala qualsevol objecte o animal amb cara d´entusiasme. Ja us ho imagineu, oi? Quan a mi encara no se m´ha acabat la paciència i no tiro la tovallola i continuo "perseguint-lo" arriba a la seva darrera fase: es posa en un raconet, llavors ja de cara a mi, i comença a escampar petons. No sé quina és la seva intenció, si em vol dir "mare, has guanyat i millor que fem les paus" o "com que a aquesta mare meva li agraden tant els meus petons així s´oblidarà del que he fet i callarà". Haurem d´esperar uns anys per saber-ho.

dijous, 11 de febrer del 2010

Més cel

Hem descobert que al cel,a banda de la lluna, hi ha moltes coses interessants. Els ocells ens sobrevolen i alcem el cap per veure´ls en aquest cel net que tenim des de fa uns dies. Gavines, pits-roigs, merles, pardals... però els més aclamats, per al Marçal és clar (a mi em fan fàstic), són els corbs ja que són els més cridaners, els més foscos i grandots. L´element preferit, no obstant, són els avions que per aquí les nostres terres passen ben amunt (diria provinents o anant cap a Amèrica); el tenen meravellat, els segueix des que els veu arribar d´una banda fins que desapareixen a l´altra costat amb el rastre escumós que van deixant. Jo li dic avió i lluny... encara no sé com explicar-li que és el mateix objecte on ell s´ha d´estar dues hores quietó quan anem a veure l´avi a Martorell.

divendres, 5 de febrer del 2010

Enginy

És època d´aprenentatge i d´anar desenvolupant destreses.Fa uns dies pensava que el Marçal està millorant el seu enginy. Quan el banyem, des de sempre fins i tot quan no caminava, passa la primera part d´aquesta plaent estona dempeus (digueu-nos inconscients ).Comparteix aigua amb animalons de plàstic, llibres aquàtics, un cossi i una esponja. Té permès llençar a fora (especialitat adquirida des de ben xic) només els animalons, que són petits, no fan mal i no mullen massa (digueu-nos permisius); amb els llibres i el cossi fem la vista grossa però l´esponja està terminalment prohibida llençar-la a fora. Ha entès que la raó és perquè deixa un bassal massa gran i no pot ser i si això passa es queda sense esponja. La nostra frase és "noooo, l´esponja a terra , noooo". Ell, que és tot enginyós, ha trobat la manera que l´esponja no sigui llençada al terra però que quedi tot fet un merder: l´arrepenja a la cantonada de la banyera i l´exprimeix amb tota la seva emoció i mira i riu. Vull pensar que aquest enginy avançarà cap a la perspicàcia i no cap a la malícia.