dilluns, 23 d’agost del 2010

Queixals i patiments

Setmana de galtes vermelles i bullents, els queixals despunten i això fa mal. El Marçal és un nen sofert, amb això no s´assembla a sa mare. Ella, a més, pateix per tot (es passa mitja vida patint); ara per exemple entre d ´altres neguits, que no vénen al cas, sofreix sense descans per les temperatures que es trobarà a la terra on la va veure néixer, entre l´Anoia i el Llobregat , i vinga connectar-se al meteocat.cat. i fent previsions de si dormirem amb la porta de la galeria oberta de bat a bat o només mig oberta (acostumats al silenci absolut d´aquí també he de preveure fins on podrem resistir els sorollets nocturns de la vila).Això és un patir: alçarem el vol a 15 graus i quan arribarem al Sud diuen que ens n´esperen més de 30. Aix!

dissabte, 14 d’agost del 2010

A l´agost

Dormo i dormo i dormo. És que tenim la sort de compartir la casa dels avis amb tiets i cosins i tots volen jugar i explicar contes al little Marçal. Puc llegir, escriure, descansar...i dormo tantes hores com ell que per a la seva edat no són massa però per a mi, Déu ni do. És clar que el temps també ajuda a aquest estat meu de letargia ja que no passem dels 17 graus. Ai quina por pensar que d aquí a un parell de setmanes, ja en terres catalanes, potser ens rostirem i suarem la cansalada! Just mentre escric aquestes ratlles m adono que aquest cap de setmana és la Festa Major del meu poble i de tants altres indrets del país. Visca la Festa!

dissabte, 7 d’agost del 2010

Dibuixos animats

Ens hem llevat d hora però no massa, faig una rentadora per estendre-la a fora ja que es preveu bonança, a les 10 faig una classe, després potser ens escaparem a una platgeta veïna i a la tarda encara no ho sé. Ara puc escriure mentre el Marçal està embadalit amb la vaca Connie, una vaca simpàtica, bona mossa i solidària; són uns dibuixos, segons el meu parer, excel.lents tant pel guió, per l´estètica com pel tractament de la llengua. Vam decidir que per ara tots els dibuixos animats millor que els veiés en català per fer-se més seva aquesta llengua; que a més de ser la de la seva mare també sigui la dels amiguets divertits de les pel.lícules (i també, és clar, la de l avi, la dels amics de Catalunya...)

dilluns, 2 d’agost del 2010

Bye! (by David)


Això s`acaba, ja fa 14 dies que el Marçal i jo compartim l´habitació, ell per jugar i jo per dormir. Avui li torno a deixar per ell sol, me'n vaig a Barcelona. A partir de demà ens veurem per l'skipe, tot i que evideeeeentment no serà el mateix, ni la "mmmmmmmm", ni el conte del Gruffalo, ni anar a picar la porta, ni agafa'm, ni deixa`m, ni bruuuum, ... l' anglès és tan difícil. Tot plegat 2 setmanes fatàstiques!