diumenge, 27 de juny del 2010

Dues constatacions

Després d´haver passat una mica més de dues setmanes a terres britàniques a casa dels avis constato dues coses. La primera és que encara que el Marçal no parli (això sí, jugant, jugant reconeix més de 10 lletres-sons) ha après molt d´anglès i en algunes situacions ell entén el que li diuen i jo no! (la meva darrera esperança d´ avançar en l´aprenentatge d´aquesta llengua que no va ser feta per mi es va esvaint). La segona, i molt més perillosa, és que fins ara se sabia rei de casa però ara, després d´aquest intensiu amb els avis, es creu el rei del mambo. Agafeu-nos confessats!

diumenge, 20 de juny del 2010

Ara fa dos anys....




Dos anys de felicitat intensa. Per molts anys, Marçal!

dimecres, 16 de juny del 2010

London

Serà la seva primera nit sense el seu dad ni la seva mare. Ells dos marxaran cap a London a fer els turistes i no patiran ja que el Marçalet disfruta molt amb la seva granny. Diguem que està tan bé amb ella que no accepta que la seva mare, pobreta mare, participi en els seus jocs. Textualment: m´expulsa del seu cercle, m´empeny aferrissadament cap enfora, no vol que intercepti en els seus jocs. I no sabeu quin relax és per a mi...fins i tot experimento estranyesa de pensar que em sento tan bé quan el meu fill em rebutja. See you soon.

diumenge, 13 de juny del 2010

Al ferri

Estem descobrint que el Marçal té una facilitat gran per recordar llocs i fins i tot diria que té un bon sentit de l´orientació (alguna cosa ha heredat de sa mare!). Anant per la carretera m´avisa quan arriba un trencall per anar a casa d´uns amics o s´esvera segons abans de trobar-nos elements que l´entusiasmen com un cedre gegantí o un molí d´aigua. Fa un parell de nits però va impactar el seu dad quan a dins del ferri que ens portava a UK i ells dos no paraven d´anar amunt i avall de la nau...cada cop que passa davant la nostra cabina picava la porta. I en el mateix context però canviant de tema pregunto: com convèncer, a les 11 de la nit, a un nen d´encara no 2 anys que s´ha d´encabir dins una cabina podent estar corrent i recorrent passadissos del vaixell amunt i avall? La vida és injusta i ho ha d´anar aprenent.

dijous, 10 de juny del 2010

Torno

No us penséssiu pas que durant aquesta llarga absència he estat submergida en aigües termals, ni arrebossada de fang miraculós, ni cap fornit mascle m´ha salvat amb un hidromassatge...simplement estic immersa físicament i psicològica en els anomenat "terrible two"... que diria que duraran, com a mínim, fins que en faci tres. I em fa mandra dedicar les poques estones lliures a parlar del mateix i m´esbravo d´altres maneres. Prometo desencatllar aquest període sec d´escrits i ens els propers dies posar-vos una mica al corrent del protagonista de la història. Aquest vespre, per primer cop, pujarà en un vaixell