Fa un dia gris, com d' hivern....
Juguem a l'ordinador, a fora amb plugim...
El padrí és a l´escola, darrer dia...
Ahir va fer marranada gran mentre jo feia classe (pobre David!)...
Encara no sap dir ni fer "sí"...
Dinarem una sopa al pub...
Tinc l´esquena feta un cromo...
Ara juga i riu amb el veí...i jo puc escriure 4 ratlles.
divendres, 30 de juliol del 2010
dimarts, 27 de juliol del 2010
Un no parar
Vam quedar que durant aquest parell de setmanes el redactor d´aquest blog seria el padrí; d´aquesta manera quedaria reflectida , en aquest paper, la seva experiència , vivència i paciència (que en cal molta) amb l´encantador i trapella Marçalet. Però nois i noies, no donem més de sí...entre els jocs, les classes d´anglès, els deures, les fotos i tot plegat, això és un no parar. Dir-vos que tots estem disfrutant molt i que és un luxe tenir l´amic i padrí entre nosaltres. Ahir a la tarda vam anar a la platja , avui encara no sabem què farem.
dimarts, 20 de juliol del 2010
Quan vingui el padrí
Marçal: quan vingui el padrí ja podràs pujar a aquell tobogan tan alt, que ell t´hi enfilarà: quan arribi el padrí podràs jugar tota l´estona acompanyat, que ell se´n deleix ; quan el padrí estigui aquí tindràs contes i històries a dojo que ell en sap un tou....però porta´t bé, sigues creient, no llencis el menjar des de la trona, no et posis dins els bassals si no portes les botes, no li toquis les seves cosetes....Tot és a punt! El padrí arriba aquesta nit. Iuuuuupi!
De darrera hora: esperàvem que el padrí arribés a les 11 del vespre a l´aeroport de Cork, com tots els vols des de fa 5 anys. I a les 2 del migdia em diu que ja està a dins l´avió! What is this? Dos virgos descoordinats! Ens arriba a dos quarts de 5. Tot s´arreglarà. Comencem divertits.
De darrera hora: esperàvem que el padrí arribés a les 11 del vespre a l´aeroport de Cork, com tots els vols des de fa 5 anys. I a les 2 del migdia em diu que ja està a dins l´avió! What is this? Dos virgos descoordinats! Ens arriba a dos quarts de 5. Tot s´arreglarà. Comencem divertits.
diumenge, 18 de juliol del 2010
La M
Les paraules que en aquests moments el Marçal pronuncia amb consciència clara de relació entre significant i significat són "puja", "abba" (aigua ) i "peix" en català i "ot" (hot), "dad" i "up" en anglès.. Per a ell deu ser una experiència d´alliberament brutal després de tant de temps de voler-se comunicar i per a nosaltres són moments d´alegria desmesurada i aplaudim molt (potser massa?). El que és més espectacular però és l´afició que té de reconèixer les lletres, amb predilecció especial per la lletra ema. Al supermercat per exemple podem contemplar-lo amb els ulls badats, l´índex ben enfocat i cridant : "mmmaaa" davant de paquets de te , de caixes de sabó, etc...amb l´ema inclosa a la seva marca. Ema de Marçal, de mare, de meravella, de miracle...
diumenge, 27 de juny del 2010
Dues constatacions
Després d´haver passat una mica més de dues setmanes a terres britàniques a casa dels avis constato dues coses. La primera és que encara que el Marçal no parli (això sí, jugant, jugant reconeix més de 10 lletres-sons) ha après molt d´anglès i en algunes situacions ell entén el que li diuen i jo no! (la meva darrera esperança d´ avançar en l´aprenentatge d´aquesta llengua que no va ser feta per mi es va esvaint). La segona, i molt més perillosa, és que fins ara se sabia rei de casa però ara, després d´aquest intensiu amb els avis, es creu el rei del mambo. Agafeu-nos confessats!
diumenge, 20 de juny del 2010
dimecres, 16 de juny del 2010
London
Serà la seva primera nit sense el seu dad ni la seva mare. Ells dos marxaran cap a London a fer els turistes i no patiran ja que el Marçalet disfruta molt amb la seva granny. Diguem que està tan bé amb ella que no accepta que la seva mare, pobreta mare, participi en els seus jocs. Textualment: m´expulsa del seu cercle, m´empeny aferrissadament cap enfora, no vol que intercepti en els seus jocs. I no sabeu quin relax és per a mi...fins i tot experimento estranyesa de pensar que em sento tan bé quan el meu fill em rebutja. See you soon.
diumenge, 13 de juny del 2010
Al ferri
Estem descobrint que el Marçal té una facilitat gran per recordar llocs i fins i tot diria que té un bon sentit de l´orientació (alguna cosa ha heredat de sa mare!). Anant per la carretera m´avisa quan arriba un trencall per anar a casa d´uns amics o s´esvera segons abans de trobar-nos elements que l´entusiasmen com un cedre gegantí o un molí d´aigua. Fa un parell de nits però va impactar el seu dad quan a dins del ferri que ens portava a UK i ells dos no paraven d´anar amunt i avall de la nau...cada cop que passa davant la nostra cabina picava la porta. I en el mateix context però canviant de tema pregunto: com convèncer, a les 11 de la nit, a un nen d´encara no 2 anys que s´ha d´encabir dins una cabina podent estar corrent i recorrent passadissos del vaixell amunt i avall? La vida és injusta i ho ha d´anar aprenent.
dijous, 10 de juny del 2010
Torno
No us penséssiu pas que durant aquesta llarga absència he estat submergida en aigües termals, ni arrebossada de fang miraculós, ni cap fornit mascle m´ha salvat amb un hidromassatge...simplement estic immersa físicament i psicològica en els anomenat "terrible two"... que diria que duraran, com a mínim, fins que en faci tres. I em fa mandra dedicar les poques estones lliures a parlar del mateix i m´esbravo d´altres maneres. Prometo desencatllar aquest període sec d´escrits i ens els propers dies posar-vos una mica al corrent del protagonista de la història. Aquest vespre, per primer cop, pujarà en un vaixell
divendres, 14 de maig del 2010
Buf
No puc mes, estic esgotada. No us podeu imaginar quina una en fa cada moment. Des que hem tornat de Catalunya això és un circ. Definitivament necessito un break de nen. Quins vells (i bells) temps aquells del balneari de Caldes...donaria el que fos per estar-m'hi un parell de dies. Soooooooooooooola.
divendres, 30 d’abril del 2010
Telobis
Aviat tornarem a volar i farem cap a la terra on em va veure neixer, plena de ponts: el de l' autopista, el de Terrassa, el del Diable, el de la Renfe i el del carrilet...just alla on s' ajunten el Llobregat i l' Anoia. Arribarem a un poble (em sembla que es vila) on cada deu passes algu ens aturara i ens preguntara com va, es sorprendra de com creix el Marcal i recordara la meva mare. Passarem uns dies perseguint parcs i gronxadors on poder cansar-nos, compartir jocs i converses amb altres martorellencs i veure passar el temps amb mes bondat climatologica (punyetes, diuen que ploura!). Estarem per casa amb el pare-avi i procurarem que el Kottler petit nomes desordeni tot el nou que descobreixi i no faci malbe massa coses. I despres tornarem a volar i ja us anirem explicant.
dimarts, 27 d’abril del 2010
Montserrat
Fa deies que no escric i ara ho fare sense accents ni ces trencades ja que l' opcio de canvi de teclat no m' es admesa. Avui es un dia d aquells que escric bastants emails, a persones que em feliciten pel sant i que durant l any tenim poc contacte. A les mares de Goleen els he explicat que al pais d'on soc filla celebrem els sants i que avui n' es el meu i els ha fet gracia. El Marcal continua en la seva linea d' entremaliadot i a veure quina en fare (ara dorm!). Hagues pogut parlar del temps (que despres de mes de 2 setmanes de sol ha retornat la pluja de sempre) o d' altres temes mes escabrosos...pero ho he fet del meu sant. Mira que es bonic aquest nom!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

