Buf

No puc mes, estic esgotada. No us podeu imaginar quina una en fa cada moment. Des que hem tornat de Catalunya això és un circ. Definitivament necessito un break de nen. Quins vells (i bells) temps aquells del balneari de Caldes...donaria el que fos per estar-m'hi un parell de dies. Soooooooooooooola.

Telobis

Aviat tornarem a volar i farem cap a la terra on em va veure neixer, plena de ponts: el de l' autopista, el de Terrassa, el del Diable, el de la Renfe i el del carrilet...just alla on s' ajunten el Llobregat i l' Anoia. Arribarem a un poble (em sembla que es vila) on cada deu passes algu ens aturara i ens preguntara com va, es sorprendra de com creix el Marcal i recordara la meva mare. Passarem uns dies perseguint parcs i gronxadors on poder cansar-nos, compartir jocs i converses amb altres martorellencs i veure passar el temps amb mes bondat climatologica (punyetes, diuen que ploura!). Estarem per casa amb el pare-avi i procurarem que el Kottler petit nomes desordeni tot el nou que descobreixi i no faci malbe massa coses. I despres tornarem a volar i ja us anirem explicant.

Montserrat

Fa deies que no escric i ara ho fare sense accents ni ces trencades ja que l' opcio de canvi de teclat no m' es admesa. Avui es un dia d aquells que escric bastants emails, a persones que em feliciten pel sant i que durant l any tenim poc contacte. A les mares de Goleen els he explicat que al pais d'on soc filla celebrem els sants i que avui n' es el meu i els ha fet gracia. El Marcal continua en la seva linea d' entremaliadot i a veure quina en fare (ara dorm!). Hagues pogut parlar del temps (que despres de mes de 2 setmanes de sol ha retornat la pluja de sempre) o d' altres temes mes escabrosos...pero ho he fet del meu sant. Mira que es bonic aquest nom!

Signes

Diria que no sóc una persona supersticiosa però si que em fixo en els signes o en el que jo penso que poden ser signes i em volen dir alguna cosa. Uns són més filosòfics, vitals i transcendents i altres més mundans i divertits. Fa uns mesos, i durant un bon temps, el Marçal agafava les seves joguines o algunes peces o petits llibres, se´ls mirava i acte seguint tot elevant-los a l´alçària de la cara els recolzava en la seva espatlla i segons després els deixava lliscar, suaument, esquena avall. No un cop ni dos, no...va ser activitat d´uns quants mesos i a part de la gràcia que feina per la seva cara de concentració se´m va desvetllar la pregunta si era signe d´alguna cosa, com per exemple, que seria, de més gran, una persona que "s´ho tiraria tot a l´esquena" (una mica més que la seva mare ja estaria bé). Tranquils, benvolguts lectors, encara no m´he sonat del tot entre tanta vaca i herba però us ho havia d´explicar. Darrerament quan està despullat no para de "mirar-se el melic" i això ja em preocupa més.

Primera nit

Si visqués a Catalunya no sé pas què hauria fet ahir nit; estant aquí, lluny de casa, només podia veure el partit del Barça. No sé què passa però mar enllà s´enyora més, fins i tot el Barça. I no va ser una nit qualsevol (i no ho dic per la golejada de´en Messi) ja que va ser la primera que el Marçal es va adormir sense mi, la seva mare (exceptuant les seves primeres nits a la incubadora) . Vaig anar a veure el partit a ca la I., l´altra catalana de West Cork i tot va anar rodó: el xampany de primera hora que em tenia preparat, el vam encetar abans de començar el joc en cas que el reaultat no fos l´esperat i perquè després jo havia de conduir més de 20 quilòmetres per arribar a casa; bon tiberi dedicat al meu paladar; 4-0; el Marçal que es va comportar amb el seu dad...i aquest em va dir que això de sortir ho hauria de fer més sovint. Visca el Barça!

Pasqua al mar

Es va adormir al mar. Les dues dones cuidàvem els nens i els pares remaven ajudats per un noi més jove. El Marçal volia tocar l´aigua i com que no podia es va enrabiar. El cansament, el vent i el balanceig van fer que durant bona part del viatge estigués tranquil.let als meus braços i jo pugués gaudir del paradís. Malgrat els seus ulls tancats penso que intuïa la preciositat del paisatge perquè feia cara de felicitat desbordant, com un angelet. A casa va menjar ous de xocolata i ara esperarem la mona, al mes de maig, als peus de la muntanya de Montserrat. Bona Pasqua!

El traginer

Des de fa uns dies el Marçal té un espai propi per a jugar i nosaltres tenim el menjador més organitzadet. Ara per ara no li agrada jugar sol en el seu lloc i em reclama com a companya de joc: que si els cotxes, els daus, el xilòfon, els llibres, les pilotes. L´activitat que fa en solitari i és una de les seves preferides és la de traginar el que sigui d´un lloc a l´altre: m´agrada veure´l com agafa llaunes o sabates i pim-pam-pum ja les tenim a l´altra banda de la casa: un traginer excel.lent i simpàtic. Ara amb el bon temps que ens fa l´ullet també exerceix d´aiguader: el fascina traginar la regadora i el bidó d´aigua plens a vessar...i jo que no em canso, és un dir, d´omplir-los-hi. Visca Sant Antoni Abat!

Saint Patrick´s day

Demà és l´únic dia de l´any (també el dia de Nadal) que es fa festa el dia que toca: si el 17 de març cau en dimecres, doncs dimecres no es treballa. Tinc la bona intenció d´anar a la desfilada d´Skibbereen perquè el Marçal vegi gent, respiri festa i senti música però no sabeu pas la mandra que em fa! Suposo que el bon o mal temps m´acabarà de fer decidir. Avui al grup de les mares i nens de Goleen ja hem fet un taller de sonalls per fer soroll a la rua: tub de cartró ple de mongetes seques i que havia d´estar decorat amb paperets de color de la bandera irlandesa. Res de res, paperet que jo enganxava, el Marçal l´esparracava (potser els volia grocs i vermells?). Mai he suportat les manualitats: això és amor de mare. Bon Saint Patrick!

Llistat

Tants dies sense dir res que avui toca fer un llistat de les darreres novetats o reincidències:

.Ha experimentat la primera vomitada i sembla que la situació li va fer gràcia.
. En ple març i hem pogut gaudir quasi cada dia de l´aire lliure.
.Continua enfilant-se per tot arreu. Com més perillós, millor.
.M´obre la samarreta i es fot un fart de riure en veure´m els pits.
.Ha compartit les tres bessones (en català, of course) amb els avis anglesos.
.El segon dia a la guarderia ens van dir que no hi podia tornar perquè plorava.
.Segueix emocionat amb la lluna, els avions i el fum.
.No perd el costum d´emprenyar-me quan escric i llegeixo a l´ordinador.
.Ha donat senyals d´entendre alguns conceptes en castellà (en català i anglès ja ho donem per fet)
.No entèn com no pot atrapar les abelles tot i el fort brunzir als matolls de bruc.

continuarà...

Espera

Com que acostumo a veure les coses més fosques que no pas il.luminades o el que és el mateix: més l´ampolla mig buida que mig plena, m´esforço quotidianament en trobar el positiu en allò que de bon principi sembla lleig-lleig. Parlem de fa uns dies a l´aeroport de Barcelona on vam haver-nos-hi d´esperar sis hores: de les 19h a les 01h. El vol anava amb retard i la meva reacció no va ser de desesperació (és clar que viatjàvem amb la I. i el F.) sinó de cabreig. Aquest cabreig va anar despareixent (unes quantes respiracions profundes) a mida que el Marçal disfrutava, in crescendo, de tot el que la buida terminal (els vols a Cork, per sort, surten de la de sempre) li oferia: llargs passadissos on seguir les líníes grogues del terra, portes automàtiques i ascensors, una sala immensa d´on no es podia escapar (la guàrdia civil no l´hagués deixat), carretons nous per empènyer a tort i a dret, etc. No ens han indemnitzat en res pel llarg retard però tampoc ens van cobrar entrada per disfrutar com si estéssim a Por-Aventura o Eurodisney.

L´art de dissimular

Mai he sabut mentir, ni he arribat a l´estadi de les mentides pisadoses, que ja és molt trist; de dissimular, si hi ha previsió, en sé una mica...però només una mica. A partir d´ara em sembla que tindré un bon mestre. Quan el Marçal fa una malifeta (que no és difícil tenir una llista llarga cada dia) i jo reacciono o amb discurs o crit o... ell és capaç de mantenir la mirada allunyada de mi, fent-se el sord i buscant, descaradamnt, altres punts de mira. Seguidament, si jo no defalleixo, la seva estratègia continua en canviar de tema però com que encara no parla ho fa amb el seu so "eh, eh" i assenyala qualsevol objecte o animal amb cara d´entusiasme. Ja us ho imagineu, oi? Quan a mi encara no se m´ha acabat la paciència i no tiro la tovallola i continuo "perseguint-lo" arriba a la seva darrera fase: es posa en un raconet, llavors ja de cara a mi, i comença a escampar petons. No sé quina és la seva intenció, si em vol dir "mare, has guanyat i millor que fem les paus" o "com que a aquesta mare meva li agraden tant els meus petons així s´oblidarà del que he fet i callarà". Haurem d´esperar uns anys per saber-ho.

Més cel

Hem descobert que al cel,a banda de la lluna, hi ha moltes coses interessants. Els ocells ens sobrevolen i alcem el cap per veure´ls en aquest cel net que tenim des de fa uns dies. Gavines, pits-roigs, merles, pardals... però els més aclamats, per al Marçal és clar (a mi em fan fàstic), són els corbs ja que són els més cridaners, els més foscos i grandots. L´element preferit, no obstant, són els avions que per aquí les nostres terres passen ben amunt (diria provinents o anant cap a Amèrica); el tenen meravellat, els segueix des que els veu arribar d´una banda fins que desapareixen a l´altra costat amb el rastre escumós que van deixant. Jo li dic avió i lluny... encara no sé com explicar-li que és el mateix objecte on ell s´ha d´estar dues hores quietó quan anem a veure l´avi a Martorell.