Interrogants

Retornem a la quotidianitat. Hem estat una setmana inseparablement juntets com a conseqüència del temps: la neu i el gel. Avui, i malgrat que tots els camps estant tenyits ben blancs, la guarderia funciona amb normalitat i el retorn no ha estat traumàtic.
Tinc època d´interrogants: què és el millor per a ell?...posem un cas ben senzill: no es pot tocar un objecte i el toca una i altra vegada (podríem arribar fins a 15 vegades en 10 minuts).
1. Un discurs (rera un altre) de reflexió del perquè no s ha de fer.
2. Treure l´ objecte del seu abast (dada: quasi no ens queda res a la seva alçada).
3. Renyar-lo i asseure´l al seu lloc de càstig.
4. Quatre crits amb sang llatina (a mi em va la mar de bé).
5. Fer veure que no el veig.
6. Altres

Combinar les estratègies? Optar-ne només per una? Esperar que es faci gran?
Avui que fa sol i bonança (i que estic sola) recarregaré les piles i em revestiré de paciència. Només s´aguanta si te l´estimes molt.

New York, New York

No, no, no planifiquem cap viatge a la ciutat dels gratacels, simplement el Marçal l´ha posat de moda. Una de les primeres paraules-expressions que va aprendre a dir i que la pronuncia unes quantes vegades al dia és: no hi és! (nondeix!). Quan li parlem d´algunt amic o parent, sempre diu nondeix!; fins i tot quan ell està fent les seves coses i en la conversa dels grans parlem d´alguna d´aquestes persones a qui ell estima, en menys de 2 segons cola l´expressió com aquell qui no diu res (diríem que és un nen amb l´antena posada). Des de fa uns dies aprofito les seves paraules per dir-li on estan aquestes persones: que si a Barcelona, que si a Skibbereen, que si a Cogenhoe, que si a Martorell, que si a NY...i ja la tenim! S´ha enamorat de NY (Ioc) i ara tothom, segons ell,viu en aquesta ciutat...fins i tot l´altre dia quan no hi havia cap vaca al prat de costat de casa i li pregunto: "on deuen haver anat les vaquetes?". Ja sabeu la resposta.

(Avui, 3 anys després de la seva mort, continuo enyorant molt el Josep Maria)

A punt de novembre

Ja estem a punt d´estrenar el novembre i tot segueix el seu curs: les fulles caigudes, el dies més curts i la pluja, companya inseparable. Sense massa novetats però sense sentiment de monotonia, en aquests darrers dies podríem dir que: el Marçal continua amb el seu desagradable costum d´escopir el darrer glop d´allò que beu; hem tingut la visita dels avis i la conseqüent millora del vocabulari anglès; ha après la paraula pumpkin, n´ha pintat una i l´hem penjada al menjador (no em vestiré de bruixa); hem ampliat el repertori de DVDs amb uns dibuixos (el Juanito Jones) que al Marçal li entusiasmen i a mi no m´acaben de fer el pes; torna a disfrutar del bany (i ja fa sopes i cafès per a sa mare) després d un període de plors i crits provocat per una mala experiència de sabó als ulls i... deixem-ho aquí, tot esperant que el sol ens visiti aviat.

Paraules

Ja ha arrencat. Des de fa un parell de setmanes no donem a l abast amb les noves paraules. Un dels jocs que més li agrada, en quant a la parla, és repetir la darrera paraula del meu discurs; de vegades capta el significat i l´inclou al seu llistat i de vegades només la repeteix i experimenta amb el so. La majoria de conceptes els comunica només en una llengua (per exemple sempre diu water i mai aigua i sempre diu platja i mai beach). Per a les mestres de l escola els vaig fer un quadre del vocabulari català bàsic del Marçal en 3 columnes: com ell ho diu, en català i la traducció anglesa; exemples: xium-fum-smoke, mi-dormir-sleep, a caija-a casa-at home. Cada dia penso que seria un tresor bonic conservar per escrit aquest seu procés lingûístic (com aquell qui guarda l evolució del seu pes) però no ho estic fent. Ens quedaran, però, aquests apunts.

Nova etapa

Començo a gaudir de les hores sense-Marçal, que no us penseu que siguin moltes però les que són estan ben aprofitades. Quan ell sigui més gran no sé si li farà ràbia llegir el que que la seva mare acaba d´escriure però espero que ho pugui entendre i a més de passar-s´ho bé a l´escola (continuen els llagrimots incials i els crits de mamiiiiiiiiiiii) podrà valorar positivament que el fet de no "tenir-me" durant uns hores ajuda la nostra relació. Dir-vos doncs que m´he proposat, i ja he començat, a anar un cop per setmana a fer exercicis a la piscina, torno a fer classes d´espanyol i puc endreçar i netejar la casa sense un follet que em vagi perseguint. Quin gaudi!

A la pelu i al cole

Divendres passat el Marçal es va estrenar com a client de perruqueria i es veu que no va fer massa drama-espectacle; déu ni do les melenes que duia i des de llavors encara no l´han anomenat nena com abans de l´aconteixement. Jo ja em vaig acostumant al seu new look i realment aquest delata molt més que ja és un nen gran (ahir, 27 mesos). També s´ha (re)-estrenat a l escola on després d´uns llargs minuts de plorera, desesperació i desgast del meu nom, s´ho passa bé.Temps d´anar descobrint nous àmbits.

Retornats

Ja tornem a ser aquí, al país verd i humit, gaudint de la quietud i de l´espai poc poblat. Enrera queden les emocions de les trobades amb les amigues i els amics i dels impactes feliços dels trens, metros, grues, taladradores, escales mecàniques i tot el reguitzell ininmaginable que un nen de camp pot descobrir. El Marçal també ha disfrutat molt amb l´aigua del Mediterrani i la del terrat de casa de l´avi; ha augmentat considerablement el seu vocabulari i ha descobert món; ha menjat més del que acostuma...i ha fet algunes entremaliadures: va inundar el bany del padrinàs i va llençar el bastó de l´avi des del balcó al canyar (qui el va haver d´anara buscar?).

El pa del dia 30

Passats els primers dies de xoc climàtic i els meus atabalaments, ja sembla que la vila dels ponts sigui la nostra residència de sempre.El Marçal està fent una immersió lingüística de les bones, deu ser el moment. Encara no en una setmana el seu vocabulari s´ha engrandit substancialment i el seu discurs, malgrat que inintel.ligible, s´ha fet més lleuger. Per posar un exemple tendre us diré que ha pronunciat per primer cop (i ara no para) la paraula pa el mateix dia que la seva iaia hagués fet 71 anys. Que el pa de Martorell sigui tan bo segur que hi ha ajudat.

Queixals i patiments

Setmana de galtes vermelles i bullents, els queixals despunten i això fa mal. El Marçal és un nen sofert, amb això no s´assembla a sa mare. Ella, a més, pateix per tot (es passa mitja vida patint); ara per exemple entre d ´altres neguits, que no vénen al cas, sofreix sense descans per les temperatures que es trobarà a la terra on la va veure néixer, entre l´Anoia i el Llobregat , i vinga connectar-se al meteocat.cat. i fent previsions de si dormirem amb la porta de la galeria oberta de bat a bat o només mig oberta (acostumats al silenci absolut d´aquí també he de preveure fins on podrem resistir els sorollets nocturns de la vila).Això és un patir: alçarem el vol a 15 graus i quan arribarem al Sud diuen que ens n´esperen més de 30. Aix!

A l´agost

Dormo i dormo i dormo. És que tenim la sort de compartir la casa dels avis amb tiets i cosins i tots volen jugar i explicar contes al little Marçal. Puc llegir, escriure, descansar...i dormo tantes hores com ell que per a la seva edat no són massa però per a mi, Déu ni do. És clar que el temps també ajuda a aquest estat meu de letargia ja que no passem dels 17 graus. Ai quina por pensar que d aquí a un parell de setmanes, ja en terres catalanes, potser ens rostirem i suarem la cansalada! Just mentre escric aquestes ratlles m adono que aquest cap de setmana és la Festa Major del meu poble i de tants altres indrets del país. Visca la Festa!

Dibuixos animats

Ens hem llevat d hora però no massa, faig una rentadora per estendre-la a fora ja que es preveu bonança, a les 10 faig una classe, després potser ens escaparem a una platgeta veïna i a la tarda encara no ho sé. Ara puc escriure mentre el Marçal està embadalit amb la vaca Connie, una vaca simpàtica, bona mossa i solidària; són uns dibuixos, segons el meu parer, excel.lents tant pel guió, per l´estètica com pel tractament de la llengua. Vam decidir que per ara tots els dibuixos animats millor que els veiés en català per fer-se més seva aquesta llengua; que a més de ser la de la seva mare també sigui la dels amiguets divertits de les pel.lícules (i també, és clar, la de l avi, la dels amics de Catalunya...)

Bye! (by David)

Això s`acaba, ja fa 14 dies que el Marçal i jo compartim l´habitació, ell per jugar i jo per dormir. Avui li torno a deixar per ell sol, me'n vaig a Barcelona. A partir de demà ens veurem per l'skipe, tot i que evideeeeentment no serà el mateix, ni la "mmmmmmmm", ni el conte del Gruffalo, ni anar a picar la porta, ni agafa'm, ni deixa`m, ni bruuuum, ... l' anglès és tan difícil. Tot plegat 2 setmanes fatàstiques!