dijous, 21 de gener del 2010

A partir dels 3 anys

Em deien que un cop has tingut un fill perds la por a les agulles, la sang i que ja no t´és un trauma entrar en un hospital. Jo hi confiava però en dec ser una excepció ja que només de pensar en qualsevol d´aquests elements se´m tanca l´estómac i perdo la son. Semblava que de cara al proper estiu tindríem la primera operació del Marçal però en la visita que vam tenir a la VdH fa unes setmanes el doctor S. ens va proposar deixar-la per una mica més endavant i ai! en aquest cas jo sóc partidària de feina feta no fa destorb...però haurem d´esperar, sobretot si és per al seu bé. De l´operació, que encara no se n´ha fet cap d´aquest tipus a l´estat espanyol, ja en teníem tota la informació que ens en poden donar però vam voler saber més sobre l´abans i el després i què ens comportaria a nivell de logística: serà llarg, uns 4 o 5 mesos tot el procés i vam parlar de ferros, ossos, cures...i ell amb aquella cara de murri mirant-nos sabent que és el protagonista i jo ja mig marejada. Tinc uns quants mesos per anar-me preparant.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Força

Clidice ha dit...

no et preocupis, la por no marxa mai. Només que, quan toca, fas el cor fort, ja te n'adonaràs. Després ja tindràs temps d'esgarrifar-te i plorar i el que convingui. Una abraçada :)

Mercè Solé ha dit...

Ànims. Pensa que en Marçal deu estar força més tranquil que tu, i que això és bo (estar tranquil i que l'operin) per a ell. Una abraçada,
Mercè

T'entenc, t'entenc.

Jordi Pascual Morant ha dit...

Veig al Marçal no com un pacient passiu, si no com un científic més al costat de tots aquests metges i investigadors que treballen per millorar les condicions de vida de les persones. I vosaltres us hi heu d'afegir.
Sort!