dijous, 21 de gener del 2010
A partir dels 3 anys
Em deien que un cop has tingut un fill perds la por a les agulles, la sang i que ja no t´és un trauma entrar en un hospital. Jo hi confiava però en dec ser una excepció ja que només de pensar en qualsevol d´aquests elements se´m tanca l´estómac i perdo la son. Semblava que de cara al proper estiu tindríem la primera operació del Marçal però en la visita que vam tenir a la VdH fa unes setmanes el doctor S. ens va proposar deixar-la per una mica més endavant i ai! en aquest cas jo sóc partidària de feina feta no fa destorb...però haurem d´esperar, sobretot si és per al seu bé. De l´operació, que encara no se n´ha fet cap d´aquest tipus a l´estat espanyol, ja en teníem tota la informació que ens en poden donar però vam voler saber més sobre l´abans i el després i què ens comportaria a nivell de logística: serà llarg, uns 4 o 5 mesos tot el procés i vam parlar de ferros, ossos, cures...i ell amb aquella cara de murri mirant-nos sabent que és el protagonista i jo ja mig marejada. Tinc uns quants mesos per anar-me preparant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Força
no et preocupis, la por no marxa mai. Només que, quan toca, fas el cor fort, ja te n'adonaràs. Després ja tindràs temps d'esgarrifar-te i plorar i el que convingui. Una abraçada :)
Ànims. Pensa que en Marçal deu estar força més tranquil que tu, i que això és bo (estar tranquil i que l'operin) per a ell. Una abraçada,
Mercè
T'entenc, t'entenc.
Veig al Marçal no com un pacient passiu, si no com un científic més al costat de tots aquests metges i investigadors que treballen per millorar les condicions de vida de les persones. I vosaltres us hi heu d'afegir.
Sort!
Publica un comentari a l'entrada