dimarts, 16 de setembre del 2008

Sí, bilingüe però...

El Marçal ja comença a fer aquella mena de sorolls que amb ulls de mare hi podria interpretar les primeres articulacions de paraules. La veritat és que se´m fa estrany pensar-lo parlant...i encara més parlant anglès. I relacionat amb el tema de les llengües: quan la gent em sent parlar-li ( de vegades llargues parrafades), gent que saben que sóc de Barcelona, em diuen: "Excellent, he will be bilingual: English and Spanish!!" I llavors la meva explicació: sí, sí bilingüe, anglès i català perquè jo li parlo català que és la meva llengua i segurament després també aprendrà espanyol, etc, etc...Fan que sí amb el cap, uns sorpresos, d altres amb cara de compungits perquè saben que ja els ho he explicat altres vegades. La qüestió és cal repetir molt les coses...o no.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

T'entenc molt bé, Montse. D'una banda, crec que sempre val la pena remarcar i refermar els teus orígens, però alhora també és cert que de vegades comença a fer mandra, sobretot quan t'adones que la gent no ho entén o no ho vol entendre.

Josep Pastells

xavierci ha dit...

Marçal, de teòriques lingüístiques crec que per la nostra història en som grans especialistes... hi ha tantes teòriques... i no crec que hi hagi altres països on això aixequi tants debats...a mi el que em sembla ara és que sentir parlar els que t'estimen com millor saben és fantàstic i és el millor per a tu... i a partir d'aquí, contruiràs el que voldràs i podràs! Pel que fa a explicar-se, jo me'n faig un tip i acabes descobrint manta vegada que al final ja t'entenen ja, però és que deu ser que en el fons no ho comparteixen...i sap greu, però més val anar-se fent a la idea...i intentar no afluixar, o sí...Un petonàs del teu padrinàs

Anònim ha dit...

Hola Montserrat,sóc la Ruth.El teu fillet té una sort brutal!!!!
Parlarà tres llengües importants des del bressol i aquesta sort no la tenim tots.Endavant les atxes i a aprofitar-ho!.Si em permets,m´agradaría recomanar-te un grup de música infantil que es diu "El tramvia blanc",sobretot l´últim disc que es diu Batibull.És divertidíssim!!!!Records i petons!!!