Avui, diumenge

Avui: hem estat tot el dia per casa; s´ha celebrat "Un dia per a l´esperança", que vaig organitzar durant uns anys, a unes quantes ciutats de l´estat; ens han visitat la M i el S que són dels pocs amics irlandesos que tenim; m´he fet un bany d´aquells que no ens permetem quan tenim un nen petit; ha fet anys que va morir la mare després d´una llarga malaltia; el Marçal ha descobert i disfrutat amb el "joan petit quan balla..."; a Martorell , poble de rius, ponts i carreteres, s´ha celebrat la fira...Avui no ha parat de ploure en tot el dia, buf! I demà serà el meu sant, he, he!

Sant Jordi

Avui, juntament amb la revetlla de Sant Joan, és dels dies que em sento més exiliada. Des d´aquestes terres verdes celebro el Sant Jordi a la meva manera. Pensaments a dojo de llibres, roses, dracs, escriptors...i passejada amb els amics i amigues (neeeeens, feu-me un pensament aquesta tarda, que ja sabeu que sóc de les que ho noto). Ja he comprat un parell de llibres per als homes de la casa (sort que ho vaig fer ahir ja que la llibreria d´Schull està tancada perquè la llibretera avui passejarà per Barcelona!). I avui encara l´entonarem amb més entusiasme (gairebé quasi cada dia la cantem i al Marçal li encanta...malgrat que no faci massa efecte):

Surt sol, solet,

tots tenim fred,

vine per Sant Jordi,

vine sol, solet.

Si tu no véns,

no puc sortir,

vine per Sant Jordi,

vine al meu jardí.

Au, desitjo que tingueu molt bon Sant Jordi i un dia de sol esplèndid!

Sons

Aquests són alguns dels sons que per ara ens acompanyen:

enguè-enguèèèè (ben fort i amb la E molt oberta): o gana o caca o por o son o cal descobrir-ho.

plaix-plaix (allargassant el darrer fonema): a dos quarts de vuit, l´hora del bany, dels millors moments del dia i que podem quedar ben mullats.

aAAAAAAAA (sí, amb majúscula i la boca ben oberta): quan fa 2 minuts que està assegut al cotxe i és el pròleg d´una becaina.

jjjjjjiiii-jjjjeeeeeee (pronunciat a l´espanyola i amb els ulls ben rodons): molt sovint i et vénen ganes de menjar-te´l.

suïm-suïm (ben suau): ja disfrutem al gronxador d´Schull.

enc-enc o teth-teth (a l´anglesa): arriba al seu màxim de felicitat, per exemple estirant un cable o xarrupant unes ulleres.

............................ (ni piu): no massa sovint i la mare ho necessita de tant en tant.

Dilluns de Pasqua

Avui ha fet molt bon dia i hem anat a cal N. a fer una feina. Mentre el Nick la feia, el Marçal i jo hem aprofitat per descansar (descansar?, what is this?) i jugar a l´herba, sota els arbres, aprop del mar. M´he descalçat i he pogut caminar per sobre l´herba , encara mullada per les fortes pluges de la nit. Al tros del N. hi ha uns quants pins molt vells i el Marçal ha descobert la pinassa. Definitivament l´ha preferit a totes les joguines que li he portat perquè s´entretingués. Després hem anat a veure els ànecs que caminaven fent saltets, l´un darrera l´altre, com en els contes. I els ocells continuaven refilant. No hem sentit caramelles ni hem menjat la mona però hem jugat amb la pinassa i hem trepitjat, amb els peus nus, herba fresca. Bona Pasqua!

Trobades

Fa uns quants dissabtes vaig fer com moltes vegades: acompanyar el Nick que anava a visitar una clienta (que si parlar de pressupostos, que si mesurar la finestra, etc). Des que visc aquí m´ho he pres com una activitat, en la que a més de compartir temps amb ell, coneixo nous llocs i maneres de fer de la gent. Ara, és clar, el Marçal també s´hi ha aficionat. Vam anar a una granja, a uns 20 minuts de casa, on hi viu una antiga clienta amb tota la seva família. Després de fer la feina que tocava vam visitar la granja, amb una parada especial on hi havia els vedellets que havien nascut la nit anterior. Ja a punt de marxar, la senyora em posà uns diners a la mà i em diu que es per comprar una cosa per al Marçal i fluixet em comenta "i això també per a ell". Cal agrair que una persona que ens coneix ben poc ens obsequiï però encara no m´he refet de l´estranyesa del present: 22 euros i 2 plàtans.

Malalts

De 6 a 5 a 4 "gelos" i sort del paracetamol. Definitivament no sé estar malalta. I parlo només d´un constipat, però d´aquells que fan que el cap sembla que et vagi a explotar. A més ho he hagut de combinar amb un fort malestar del Marçal que ha comportat canviar bolquers contínuament. Ahir em pensava que mai arribaria la nit (i sí, va arribar). Constato que quan noto una cerat millora, malgrat no estigui del tot bé, em sento com al cel (que realment no sé com serà aquell espai) i em veig les orelles i tot sembla fàcil. Doncs, aixó: que tots dos ens trobem una mica millor i demà encara més.

MKQ, 9 mesos

Ahir Sant Josep, demà la primavera. Sempre tenim diades per celebrar i avui celebrem que el Marçal fa nou mesos. El tinc davant assegut (amb ajuda de coixins) jugant amb una oruga musical i protestant intermitentment...Ell voldria estar a la meva falda i que juguéssim o cantéssim...Se´m fa difícil trobar l´equilibri entre les estones de falda, braços, jocs compartits...i el temps que ha de passar fent les "seves" coses, d´aprendre a estar i distreure´s sol. Com tantes coses en la vida intento regir-me pel sentit comú però quan hi ha tant d´afecte, de vegades, el panorama es distorsiona. Per ara l´important és que el Marçal està sa (en 9 mesos ni un sol dia malalt),creix i aprèn, i és un nen feliç. Per molts anys!

Festa i comunicació

M´ agradaria tenir un punt d´actitud festiva ja que demà és Sant Patrick, patró d´Irlanda...però ni fu ni fa ja que altres anys aquesta festivitat m´ha passat totalment desapercebuda. A veure si avui m´assabento d´alguna activitat que facin per aquí a la vora i el Marçal pot sentir música i trobar-se amb gent. Ja sabem que el tarannà del nord és més tancat i discret que el nostre, el mediterrani i potser m´hi he d´acostumar però em costa renunciar-hi. El Marçal està molt més parlador i comunicatiu des que vam estar a Martorell (potser és una coincidència, simplement) però allà, a la meva vila, quan sortíem a passejar , cada dos per tres ens aturava un amic, una ex-veïna, un ex-company de la JOC, una ex-col.lega de l´institut, una parenta...i tothom li deia cosetes. He d´assumir que aquest nen és un nen d´aquí amb gens d´allà. Un pensament per a les nostres fires i festes majors!

De nou

De nou: la boira, les trobades de mares, l´anglès tan difícil, les gestions mèdiques, la pluja, casa nostra, la Irene, el blog, el suzuki platejat, els camps, la música a tota hora, el facebook, el projecte dels setrills, les bèsties, la Martha, les llavors que creixen, el vent, l´skype, les joguines, els emails... Schull, Ballydehob, Skibbereen, Durrus...les alegries, els dubtes, les pors, la felicitat...i el Marçal que no para de sorprendre´ns i es fa estimar molt.

Vull pujar a Montserrat

Tinc moltes ganes d´anar a Montserrat; em sembla que mai no havia estat tant de temps sense pujar-hi. Des que vaig néixer fins que va morir la mare sempre hi havia passat les vacances i durant l´any m´escapava a les vespres del diumenge tant com podia. A més des de la meva habitació, durant anys, podia veure la muntanya. Ara quan fa un dia clar i arribo a Catalunya , després de l´esplèndid Pirineu ja intueixo les roques que un dia van serrar els àngels (sí, sí, Montseny i Sant Llorenç, a vosaltres també us dedico una mirada). Potser un dia de la setmana vinent, que estarem acasa de l´avi a Martorell (al carrer Montserrat, per cert), el Marçal s´hi estrenarà i podrà respirar l´aire fresc dels Degotalls i contemplar des de Sant Miquel les comarques que fan companyia a la muntanya i tocar la roca i anar a veure la Mare de Déu (encara no sap fer petons).

L´oblit i la garsa

Avui ha fet bon dia i he aprofitat una estoneta que el Marçal ha dormit per plantar llavors de tomàquets, pebrots, alfàbrega, etc...Pensava que aquest any tampoc podria intentar fer créixer vegetals perquè algunes de les setmanes clau del procés les havíem de passar a Catalunya per l´operació del Marçal però com que els metges ens van comunicar que seria millor esperar al 2010, doncs a plantar! He sortit fora i abans de començar a remenar la terra m´he tret els dos anells que normalment porto (un era de la meva mare i l´altre va ser un regal) i els he deixat a l´ampit de la finestra per on vigilava el nen. Un cop acabada la feina hem anat a passejar. I no m´he pogut treure del cap aquella garsa que va robar la maragda de la Castafiore ja que per casa en volen unes quantes. Quin descans quan hem tornat, els anells eren al seu lloc i encara els puc lluir.

Calendaris

En el petit menjador-cuina de casa hi tinc penjats dos calendaris: des de la cadira o el sofà o els fogons puc veure on estem, temporalment parlant, el que hem passat i el que ens queda. Sempre m´ha agradat tenir aquesta perspectiva al davant. Un calendari, a més, ens deleita amb unes precioses fotografies del Pirineu fetes per un amic i l´altre, d´una entitat bancària, m´agrada perquè cada dia m´assenyala de qui celebrem el sant (demà dels Nils, la setmana que ve dels Sergis...). Això em fa estar una mica més connectada a la nostra cultura popular. Des de lluny és fàcil perdre el fil de la nostra tradició. Per cert: que tingueu un bon Dijous Gras!