El Mikel i el Marçal

A tots dos els comença i acaba el nom amb les mateixes lletres. El Mk va néixer a Bilbao, a l´Atlàntic i el Mç a Barcelona, al Mediterrani. El Mk té 5 anys i el Mç està a punt de fer-ne 1. El Mk crida el seu aita i el Mç ho fa al seu dad. El Mk és un nen tranquil i més aviat tímid i el Mç no para i s´intueix tabalot. El Mk estava trist perquè l´Atlètic no havia guanyat i el Mç, espero, que s´alegrarà quan el Barça guanyi. El Mk i el Mç tenen el braç dret més curt i la mà dreta torçada i amb 4 dits; en allò que els fa ser tan especials, coincideixen. Una família sabíem de l´altra i l´atzar (no, no, segur que fou més que l´atzar) va fer que coincidíssim a la sala d´espera del doctor S. Va ser una trobada entranyable, tendra i inolvidable.

Retornats

Ja hem retornat a la vida de sempre. Per a mi ha estat una bona setmana però amb bastant cansament; per al Marçal ha estat una setmana de descobriments, de sol i de moltes paraules i carícies. Hem compartit els dies amb l´avi, hem anat a la Vall d´Hebron a veure el doctor S., hem passejat pel peu de Montserrat, he vist gent amb qui feia anys que no em trobava, hem recorregut Martorell de dalt a baix...i al Marçal li han fet la Mona, la seva primera. Trobada inolvidable amb els millors amics i (millors) padrins. Ep, que avui ja fa 11 mesos!

En llatí

Com passen els dies! Em proposo no trigar tant en escriure però fet i fet ja fa quasi una setmana que vaig escriure les darreres quatre ratlles. Aquí el temps em passa més a poc a poc però, d´altra banda , el fet de tenir un fill petit m´ajuda a adonar-me , amb els seus canvis diaris, que res s´atura. Llavors em ve al cap aquella frase, escrita en tants rellotges de sol, de tempus fugit irreparabile. I ara que m´he referit en llatí penso en una altra sentència que llegeixo molts dies abans d´anar a dormir ja que està gravada en un rellotge de butxaca que tinc penjat al capçal del llit. Un amic del Nick, boig com ell per les veles i el mar, li va regalar quan va fer 40 anys: navigare necesse est. És que si no som destres amb les veles i el timó, la Nau pot naufragar massa fàcilment.

Avui, diumenge

Avui: hem estat tot el dia per casa; s´ha celebrat "Un dia per a l´esperança", que vaig organitzar durant uns anys, a unes quantes ciutats de l´estat; ens han visitat la M i el S que són dels pocs amics irlandesos que tenim; m´he fet un bany d´aquells que no ens permetem quan tenim un nen petit; ha fet anys que va morir la mare després d´una llarga malaltia; el Marçal ha descobert i disfrutat amb el "joan petit quan balla..."; a Martorell , poble de rius, ponts i carreteres, s´ha celebrat la fira...Avui no ha parat de ploure en tot el dia, buf! I demà serà el meu sant, he, he!

Sant Jordi

Avui, juntament amb la revetlla de Sant Joan, és dels dies que em sento més exiliada. Des d´aquestes terres verdes celebro el Sant Jordi a la meva manera. Pensaments a dojo de llibres, roses, dracs, escriptors...i passejada amb els amics i amigues (neeeeens, feu-me un pensament aquesta tarda, que ja sabeu que sóc de les que ho noto). Ja he comprat un parell de llibres per als homes de la casa (sort que ho vaig fer ahir ja que la llibreria d´Schull està tancada perquè la llibretera avui passejarà per Barcelona!). I avui encara l´entonarem amb més entusiasme (gairebé quasi cada dia la cantem i al Marçal li encanta...malgrat que no faci massa efecte):

Surt sol, solet,

tots tenim fred,

vine per Sant Jordi,

vine sol, solet.

Si tu no véns,

no puc sortir,

vine per Sant Jordi,

vine al meu jardí.

Au, desitjo que tingueu molt bon Sant Jordi i un dia de sol esplèndid!

Sons

Aquests són alguns dels sons que per ara ens acompanyen:

enguè-enguèèèè (ben fort i amb la E molt oberta): o gana o caca o por o son o cal descobrir-ho.

plaix-plaix (allargassant el darrer fonema): a dos quarts de vuit, l´hora del bany, dels millors moments del dia i que podem quedar ben mullats.

aAAAAAAAA (sí, amb majúscula i la boca ben oberta): quan fa 2 minuts que està assegut al cotxe i és el pròleg d´una becaina.

jjjjjjiiii-jjjjeeeeeee (pronunciat a l´espanyola i amb els ulls ben rodons): molt sovint i et vénen ganes de menjar-te´l.

suïm-suïm (ben suau): ja disfrutem al gronxador d´Schull.

enc-enc o teth-teth (a l´anglesa): arriba al seu màxim de felicitat, per exemple estirant un cable o xarrupant unes ulleres.

............................ (ni piu): no massa sovint i la mare ho necessita de tant en tant.

Dilluns de Pasqua

Avui ha fet molt bon dia i hem anat a cal N. a fer una feina. Mentre el Nick la feia, el Marçal i jo hem aprofitat per descansar (descansar?, what is this?) i jugar a l´herba, sota els arbres, aprop del mar. M´he descalçat i he pogut caminar per sobre l´herba , encara mullada per les fortes pluges de la nit. Al tros del N. hi ha uns quants pins molt vells i el Marçal ha descobert la pinassa. Definitivament l´ha preferit a totes les joguines que li he portat perquè s´entretingués. Després hem anat a veure els ànecs que caminaven fent saltets, l´un darrera l´altre, com en els contes. I els ocells continuaven refilant. No hem sentit caramelles ni hem menjat la mona però hem jugat amb la pinassa i hem trepitjat, amb els peus nus, herba fresca. Bona Pasqua!

Trobades

Fa uns quants dissabtes vaig fer com moltes vegades: acompanyar el Nick que anava a visitar una clienta (que si parlar de pressupostos, que si mesurar la finestra, etc). Des que visc aquí m´ho he pres com una activitat, en la que a més de compartir temps amb ell, coneixo nous llocs i maneres de fer de la gent. Ara, és clar, el Marçal també s´hi ha aficionat. Vam anar a una granja, a uns 20 minuts de casa, on hi viu una antiga clienta amb tota la seva família. Després de fer la feina que tocava vam visitar la granja, amb una parada especial on hi havia els vedellets que havien nascut la nit anterior. Ja a punt de marxar, la senyora em posà uns diners a la mà i em diu que es per comprar una cosa per al Marçal i fluixet em comenta "i això també per a ell". Cal agrair que una persona que ens coneix ben poc ens obsequiï però encara no m´he refet de l´estranyesa del present: 22 euros i 2 plàtans.

Malalts

De 6 a 5 a 4 "gelos" i sort del paracetamol. Definitivament no sé estar malalta. I parlo només d´un constipat, però d´aquells que fan que el cap sembla que et vagi a explotar. A més ho he hagut de combinar amb un fort malestar del Marçal que ha comportat canviar bolquers contínuament. Ahir em pensava que mai arribaria la nit (i sí, va arribar). Constato que quan noto una cerat millora, malgrat no estigui del tot bé, em sento com al cel (que realment no sé com serà aquell espai) i em veig les orelles i tot sembla fàcil. Doncs, aixó: que tots dos ens trobem una mica millor i demà encara més.

MKQ, 9 mesos

Ahir Sant Josep, demà la primavera. Sempre tenim diades per celebrar i avui celebrem que el Marçal fa nou mesos. El tinc davant assegut (amb ajuda de coixins) jugant amb una oruga musical i protestant intermitentment...Ell voldria estar a la meva falda i que juguéssim o cantéssim...Se´m fa difícil trobar l´equilibri entre les estones de falda, braços, jocs compartits...i el temps que ha de passar fent les "seves" coses, d´aprendre a estar i distreure´s sol. Com tantes coses en la vida intento regir-me pel sentit comú però quan hi ha tant d´afecte, de vegades, el panorama es distorsiona. Per ara l´important és que el Marçal està sa (en 9 mesos ni un sol dia malalt),creix i aprèn, i és un nen feliç. Per molts anys!

Festa i comunicació

M´ agradaria tenir un punt d´actitud festiva ja que demà és Sant Patrick, patró d´Irlanda...però ni fu ni fa ja que altres anys aquesta festivitat m´ha passat totalment desapercebuda. A veure si avui m´assabento d´alguna activitat que facin per aquí a la vora i el Marçal pot sentir música i trobar-se amb gent. Ja sabem que el tarannà del nord és més tancat i discret que el nostre, el mediterrani i potser m´hi he d´acostumar però em costa renunciar-hi. El Marçal està molt més parlador i comunicatiu des que vam estar a Martorell (potser és una coincidència, simplement) però allà, a la meva vila, quan sortíem a passejar , cada dos per tres ens aturava un amic, una ex-veïna, un ex-company de la JOC, una ex-col.lega de l´institut, una parenta...i tothom li deia cosetes. He d´assumir que aquest nen és un nen d´aquí amb gens d´allà. Un pensament per a les nostres fires i festes majors!

De nou

De nou: la boira, les trobades de mares, l´anglès tan difícil, les gestions mèdiques, la pluja, casa nostra, la Irene, el blog, el suzuki platejat, els camps, la música a tota hora, el facebook, el projecte dels setrills, les bèsties, la Martha, les llavors que creixen, el vent, l´skype, les joguines, els emails... Schull, Ballydehob, Skibbereen, Durrus...les alegries, els dubtes, les pors, la felicitat...i el Marçal que no para de sorprendre´ns i es fa estimar molt.