divendres, 6 de febrer del 2009

La guineu

Quan aquest matí em feia el cafè i just en el moment d´asseure´m davant l´ordinador per saber què deieu per Catalunya, la vista se m´ha desviat cap a fora (dia fred i clar) i he vist una guineu tafanejant entre les herbes de davant la porta. M´he quedat bocabadada i no he reaccionat prou a temps per agafar el Marçal i ensenyar-li, que veiés una guineu. Una llàstima però penso que ja tindrà més oportunitats. Perquè el Marçal, malgrat haver nascut a Barcelona, és un nen de camp: acostumat al verd dels prats i el gris del cel i el mar d´aquí; avesat a no sentir sorolls i veure poca gent. Ahir, per primer cop, va passejar per Cork i sembla que l´espectacle li va agradar, si més no, sorprendre. Ah, la guineu era preciosa!

3 comentaris:

@nuriaiceta ha dit...

je jeeee, espera que descobreixi la Rambla Catalunya!!!

Anònim ha dit...

Núria, no li vulguis tant de mal, pobre nano
albert

Anònim ha dit...

Una guineu davant de casa! De debò que sou afortunats, Montse.

Josep Pastells