dilluns, 12 de gener del 2009

La trona padrina

Ja el tenim a la trona: com un cigronet recolzat a l´estampat de plàstic des d´on sembla que vulgui albirar tot el que li permet la seva estatura . Fa una mica de riure: un ésser tan diminut i alçat , amb els ulls ben badats i intentant-ho controlar tot. M´agrada que sigui curiós i una mica tafaner, que atent al seu voltant se les vegi venir. Des que va néixer ha estat el rei de la casa (perdoneuexpressió els lectors republicans) i ara que el tenim entronitzat (trona padrina o regal dels padrins) ni us ho podeu imaginar.

4 comentaris:

xavierci ha dit...

Servidor que és republicà de mena, se sent molt afalagat d'entronitzar el seu fillol (compartit ja ho sé!), però Marçal que no se't pugin els fums! aquesta tronapadrina (m'encanta!) com molt bé diu la teva mare, que t'ha de servir per albirar el món amb més comoditat i una certa distància, aquest privilegi, l'has de fer servir per poder en un futur intervenir-hi amb tota la passió i amor que tots els que hem estat al voltant teu i estaran en un futur et mostrem. És el desig del teu padrinàs que et fa un petonàs!

Anònim ha dit...

Seguiré les evolucions d'en Marçal des de la seva trona. Segur que amb el canvi de perspectiva també canviaran els seus hàbits. Bon any!

Anònim ha dit...

El comentari d'abans és meu, Montse, m'havia oblidat de signar.

Josep Pastells

Anònim ha dit...

Ja! ja me'l imagino assegut a la seva trona... tu prepare't! Una abraçada bonica.