dilluns, 20 d’octubre del 2008
Ahir
Tant gris que segur que no canviarà. Escolto Raixa de la Bonet. Continua plovent intensament. Penso en el Pedra, el Montseny i Montserrat. Sonen les variacions de Goldberg. La boira es manté i no s´espanta. Encara falten dos mesos per Nadal. El vent em diu que avui no podrem sortir. Poso el Raimon, cançons de mai. Em ve al cap Rupit, Beget, Porrera, Àreu i Talamanca. Definitivament no veurem el sol. M´arrisco escoltar les corrandes d´exili que canta el Llach. El Marçal continua movent braços i cames...i riu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Oh! estàs trista. Aixó és la tardor. No t'has d'espantar.M'ha sobtat: avui he llegit per segona vegada el nom de Glenn Gould i per primer cop, el de Rupit. El coneixes? T'envio una càlida abraçada i si pogués, si jo pugués, també t'enviaria el sol. Però mira: tanca els ulls i segur que amb la seva escalfor t'adorms. Amb el Marçal als braços.
Marçal, somriu que tu ets el sol de la casa.. i ves afinant les orelles perquè segurament no serà la primera ni la darrera vegada que escoltis els top 3: Maria del Mar Bonet, raimon, i Lluís Llach! Un petonàs del teu padrinàs
Publica un comentari a l'entrada