diumenge, 22 de febrer del 2009

L´oblit i la garsa

Avui ha fet bon dia i he aprofitat una estoneta que el Marçal ha dormit per plantar llavors de tomàquets, pebrots, alfàbrega, etc...Pensava que aquest any tampoc podria intentar fer créixer vegetals perquè algunes de les setmanes clau del procés les havíem de passar a Catalunya per l´operació del Marçal però com que els metges ens van comunicar que seria millor esperar al 2010, doncs a plantar! He sortit fora i abans de començar a remenar la terra m´he tret els dos anells que normalment porto (un era de la meva mare i l´altre va ser un regal) i els he deixat a l´ampit de la finestra per on vigilava el nen. Un cop acabada la feina hem anat a passejar. I no m´he pogut treure del cap aquella garsa que va robar la maragda de la Castafiore ja que per casa en volen unes quantes. Quin descans quan hem tornat, els anells eren al seu lloc i encara els puc lluir.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Mai no havia sabut per què les garses tenen certa mala fama. Ara ho entenc tot. Sort que no van veure els teus anells!

Josep Pastells

Anònim ha dit...

Sort dels Dupondt.
bet

Anònim ha dit...

Jo encara diria mes. Sort dels Dupont.

Guillem