El passat 20 de juny em vaig menjar un croissant quan no tocava. Enmig de proves, visites i controls, i malgrat els nervis, necessitava engolir alguna cosa. Llavors va ser quan em van dir que el Marçal no es podia esperar a néixer a finals de juliol, que havia de sortir ja. Per culpa o ,millor dit, gràcies a la pasta de les banyes havíem d´esperar 6 hores per fer-lo néixer (hores que em van servir per mentalitzar-me, tranquil.litzar-me i fer-me´n la idea). Tot això per dir que aquell darrer dia de primavera va néixer el Marçalet i avui ja fa 5 mesos. Apunto algunes de les novetats d´aquestes darreres setmanes: gira tot sol cap als costats (glups! acostumada a tenir-lo sobre la taula mentre escric, ara se m´encasta contra l´ordinador); riu fent sorolls (es rebenta de riure quan sa mare fa el ximple); escolta sardanes (el que més li agrada són els llargs forts);ja quasi no té còlics (però continuem amb la fortor de llet agra); ha après a rondinar (aquell rum-rum que se´t posa al cervell); es banya a la banyera gran (és el seu moment esperat; de veritat, sembla un peix); agafa coses amb les dues mans (i vinga, tot per terra)....i no cal dir que el trobo simpàtic, espavilat, guapo, carinyós, etc...(i de vegades una mica pesadet).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quan comenci a caminar (suposo que pels volts de l'anyet, no?, ja no ho recordo bé) ja veuràs si comences a patir pels calaixos i per tot, Montse. Moltes felicitats, com sempre!
Josep Pastells
M'agrada escoltar el teu dia a dia...i el dia a dia d'en Marçalet!
Vaig a buscar a la nena a l'escola.. aviat tu, hauràs de fer el mateix!!!
Per molts anys, que no només mesos, per en Marçal i per a la mare i el pare!
Marçal,
el temps passa molt de pressa i t'estàs fent molt gran! Diuen que el primer any és molt important; el que és segur és que canviaràs molt i aprendràs moltíssimes coses en aquest temps...i els teus pares contemplant-te també.
un petó
carme
Ja ho veus Marçal, 5 mesos ja! encara guardo el sms que ta mare ens va enviar als padrins... ja te l'ensenyaré i segur que et faràs un panxó de riure com quan ta mare fa la ximpleta (quan es deixa anar...)tot i que aquells van ser uns moments durets...sobretot per a ella!
àpali, un petonàs del teu padrinàs i per molts mesos!
Moooooooooooltes felicitats Marçal!!!
Sembla ahir quan estàvem a la Vall d'Hebró esperant se'ns deixès veure la criatura i la mare de la criatura. Va semblar una eternitat i mira, ja fa 5 mesos!!!!
Un petonàs ben fort per tu, la mare i el pare.
Publica un comentari a l'entrada