dimarts, 11 de novembre de 2008

Quatre coses

Aquestes són algunes de les coses que faig just abans d´anar a dormir. No sempre en el mateix ordre.

Procuro per la teca. En un moblet que hi ha al costat del llit del Marçal poso en ordre tots els patracols necessaris perquè quan ell es desperti tingui l´àpat a punt. Més val que ho deixi tot llest abans de posar-me al llit perquè a mitja nit tot es veu més fosc.

Vetllo per la seguretat. Encenc la llanterna, eina imprescindible per bellugar-me per l´habitació sense fer escàndol, i enfoco el terra i voltants dels llits per assegurar-me que cap aranya té la intenció de fer-nos companyia al catre. Les aranyes no em fan por ni angúnia però aquestes que ens ronden són de potes gruixudes i fastigosetes.

Estiro la columna. Com que tinc l´esquena ben fomuda i ara és temps de carregar el petit que cada dia creix més, me l´he de cuidar. Faig cas a les recomanacions que fa anys l´amic Jose em va donar: cama esquerra arronsada contra el pit i la dreta estirada i viceversa i sant-tornem-hi.

Contemplo el Marçal. Me´l miro i me´l remiro i se m´encongeix el cor. Quina preciositat! Em reprimeixo d´acariciar-lo perquè a aquelles hores no seria convenient que es despertés. Amb menys de mig minut de contemplació, ja en tinc prou per adonar-me de l´afortunada que sóc.

I bona nit.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

I no li facis un petó. El despertaràs i acabaràs emportant-el al llit. Sí, quan dormen, te'ls menjaries a petons.
bet

Anònim ha dit...

Sens dubte que ets afortunada, Montse. I nosaltres de que ho comparteixis amb nosaltres.

Josep Pastells

P.S. Per cert, em fa una miqueta de vergonya dir-ho aquí però fa un parell de setmanes (per ajudar-me a sobreviure) escric un blog en castellà a www.maraton.es. Si mai t'animes a dir-hi la teva ja saps...

Padrinàs ha dit...

4 coses que faig abans d'anar a dormir:
1. em fico dins el llit i... apa siau que ja no puc fer res més...
sort que ja n'hefet unes quantes abans, entre elles pensar en tu Marçal
un petonàs del teu padrinàs

Anna Portell ha dit...

M'agrada que siguis organitzada! i m'agrada imaginar-me tot el que fàs.És com entrar a casa teva.
Em cau la baba quan parles de'n Marçal...Deu estar tant rodonet, ai!, que bufó.

Cuida't l'esquena i tota tu. Un petonàrro!

Josep Maria ha dit...

Quina alegria, Montserrat, de trobar-te, encara que sigui només per internet!!! I QUINA ALEGRIA de saber que ETS MARE: PER MOLTS ANYS!!!
Ospa! He quedat bocabadat quan t'he trobat i encara més quan he llegit el blog.
Espero que podrem mantenir el contacte, just ara que tots dos som fora de Catalunya. Ja he posat aquest blog a les meves "adreces d'interès".
Un petó!