divendres, 14 de novembre de 2008

Encara hi sóc tota

Aquí vivim en cases, separades unes de les altres; em sembla que quan vaig estudiar Socials a 5è d´EGB n´hi deien població dispersa. Així doncs, que vivim dispersos per aquests camps i els 3 veïns que tenim més propers són, per dir-ho amb paraules amables, una mica especials i per ser més clars: no hi són tots o els falta un bull o "aparteu les criatures". La que sempre té corregudes les cortines (que aquí les utilitzem com si fossin les persianes) i que presenta certs símptomes de violència, deixem-la estar i del senyor que passeja el gos i mai saluda, oblidem-nos-en. Però la tercera, que és una dona gran, té més encant: sempre, sempre riu i et diu hola i adéu amb un ímpetu que sorprèn; encara sorprèn més el cotxe on va ja que és ple, replè de tota mena de brossa, com si cada dia la treiés a fer un volt. I és clar, amb aquest panorama em fa por que algú pensi que jo ja m´he començat a trastocar perquè veig la cara d´algun conductor quan ens creuem (a la majoria de camins només hi passa un cotxe i ens hem d´aturar): em veu parlar i cantar i riure tota sola al volant. Però és que ell no sap que entaforat al darrera i sense poder-me veure hi ha el Marçal que necessita contacte auditiu. Encara hi sóc tota. (Irene: ho sento que tu ahir ja vas escoltar la història)

4 comentaris:

Padrinàs ha dit...

Aquí Marçal, vivim un sobre els altres, bé m'explico, en pisos separats, però un sobre els altres, això no ens fa ni més lúcids ni més friquis...de tot hi ha a la vinya del Senyor!
El problema dels entorns que et veuen créixer és bàsicament la solitud, però si hom està atent en no convertir-se en un solitari pot acabarevitant el que ta mare explica i tu aniràs captant...
àpali, un petonàs del teu padrinàs

Anna Portell ha dit...

i no hi ha ningú més? Ni cap forn o bar per podet-te relacionar? Per poder trobar un xiquet més de calor humà? Escoles, nens... no sé!

montserratqp ha dit...

sí, sí, no pateixis anna. al poble, que és a uns 7 minuts en cotxe, hi ha 2 supers, botigues, 1 escola de primària i 1 de secundària i un tou de pubs ....però el temps fa que "trobar-se" al carrer o al parc sigui difícil. ahh, i a kilbronogue que és a la zona on vivim també hi ha gent normal (si la normalitat existeix).

padrí David ha dit...

Marçal la teva mare cada dia em preocupa més.
MQ has de baixar més sovint a la capital. Has de sentir soroll, fum de cotxes, veure gent, molta gent, moviment, agafar el metro, ... has de venir ja! a Barcelona.
T'estàs ruralitzant de mala manera i aviat et veurem passejar parlant amb les cabres. Nena no anem bé, pensa que ets mare de família.
De totes maneres no pateixis, quan vinguis a Catalunya ja et farem entre tots uns teràpia de readaptació al món industrialitzat, tecnificat, terciaritzat i contaminat.
Ara mateix vaig a planificar la teva estada a BCN!

Besades,