divendres, 14 de novembre del 2008
Encara hi sóc tota
Aquí vivim en cases, separades unes de les altres; em sembla que quan vaig estudiar Socials a 5è d´EGB n´hi deien població dispersa. Així doncs, que vivim dispersos per aquests camps i els 3 veïns que tenim més propers són, per dir-ho amb paraules amables, una mica especials i per ser més clars: no hi són tots o els falta un bull o "aparteu les criatures". La que sempre té corregudes les cortines (que aquí les utilitzem com si fossin les persianes) i que presenta certs símptomes de violència, deixem-la estar i del senyor que passeja el gos i mai saluda, oblidem-nos-en. Però la tercera, que és una dona gran, té més encant: sempre, sempre riu i et diu hola i adéu amb un ímpetu que sorprèn; encara sorprèn més el cotxe on va ja que és ple, replè de tota mena de brossa, com si cada dia la treiés a fer un volt. I és clar, amb aquest panorama em fa por que algú pensi que jo ja m´he començat a trastocar perquè veig la cara d´algun conductor quan ens creuem (a la majoria de camins només hi passa un cotxe i ens hem d´aturar): em veu parlar i cantar i riure tota sola al volant. Però és que ell no sap que entaforat al darrera i sense poder-me veure hi ha el Marçal que necessita contacte auditiu. Encara hi sóc tota. (Irene: ho sento que tu ahir ja vas escoltar la història)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aquí Marçal, vivim un sobre els altres, bé m'explico, en pisos separats, però un sobre els altres, això no ens fa ni més lúcids ni més friquis...de tot hi ha a la vinya del Senyor!
El problema dels entorns que et veuen créixer és bàsicament la solitud, però si hom està atent en no convertir-se en un solitari pot acabarevitant el que ta mare explica i tu aniràs captant...
àpali, un petonàs del teu padrinàs
i no hi ha ningú més? Ni cap forn o bar per podet-te relacionar? Per poder trobar un xiquet més de calor humà? Escoles, nens... no sé!
sí, sí, no pateixis anna. al poble, que és a uns 7 minuts en cotxe, hi ha 2 supers, botigues, 1 escola de primària i 1 de secundària i un tou de pubs ....però el temps fa que "trobar-se" al carrer o al parc sigui difícil. ahh, i a kilbronogue que és a la zona on vivim també hi ha gent normal (si la normalitat existeix).
Marçal la teva mare cada dia em preocupa més.
MQ has de baixar més sovint a la capital. Has de sentir soroll, fum de cotxes, veure gent, molta gent, moviment, agafar el metro, ... has de venir ja! a Barcelona.
T'estàs ruralitzant de mala manera i aviat et veurem passejar parlant amb les cabres. Nena no anem bé, pensa que ets mare de família.
De totes maneres no pateixis, quan vinguis a Catalunya ja et farem entre tots uns teràpia de readaptació al món industrialitzat, tecnificat, terciaritzat i contaminat.
Ara mateix vaig a planificar la teva estada a BCN!
Besades,
Publica un comentari a l'entrada