El passat 20 de juny em vaig menjar un croissant quan no tocava. Enmig de proves, visites i controls, i malgrat els nervis, necessitava engolir alguna cosa. Llavors va ser quan em van dir que el Marçal no es podia esperar a néixer a finals de juliol, que havia de sortir ja. Per culpa o ,millor dit, gràcies a la pasta de les banyes havíem d´esperar 6 hores per fer-lo néixer (hores que em van servir per mentalitzar-me, tranquil.litzar-me i fer-me´n la idea). Tot això per dir que aquell darrer dia de primavera va néixer el Marçalet i avui ja fa 5 mesos. Apunto algunes de les novetats d´aquestes darreres setmanes: gira tot sol cap als costats (glups! acostumada a tenir-lo sobre la taula mentre escric, ara se m´encasta contra l´ordinador); riu fent sorolls (es rebenta de riure quan sa mare fa el ximple); escolta sardanes (el que més li agrada són els llargs forts);ja quasi no té còlics (però continuem amb la fortor de llet agra); ha après a rondinar (aquell rum-rum que se´t posa al cervell); es banya a la banyera gran (és el seu moment esperat; de veritat, sembla un peix); agafa coses amb les dues mans (i vinga, tot per terra)....i no cal dir que el trobo simpàtic, espavilat, guapo, carinyós, etc...(i de vegades una mica pesadet).
dijous, 20 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quan comenci a caminar (suposo que pels volts de l'anyet, no?, ja no ho recordo bé) ja veuràs si comences a patir pels calaixos i per tot, Montse. Moltes felicitats, com sempre!
Josep Pastells
M'agrada escoltar el teu dia a dia...i el dia a dia d'en Marçalet!
Vaig a buscar a la nena a l'escola.. aviat tu, hauràs de fer el mateix!!!
Per molts anys, que no només mesos, per en Marçal i per a la mare i el pare!
Marçal,
el temps passa molt de pressa i t'estàs fent molt gran! Diuen que el primer any és molt important; el que és segur és que canviaràs molt i aprendràs moltíssimes coses en aquest temps...i els teus pares contemplant-te també.
un petó
carme
Ja ho veus Marçal, 5 mesos ja! encara guardo el sms que ta mare ens va enviar als padrins... ja te l'ensenyaré i segur que et faràs un panxó de riure com quan ta mare fa la ximpleta (quan es deixa anar...)tot i que aquells van ser uns moments durets...sobretot per a ella!
àpali, un petonàs del teu padrinàs i per molts mesos!
Moooooooooooltes felicitats Marçal!!!
Sembla ahir quan estàvem a la Vall d'Hebró esperant se'ns deixès veure la criatura i la mare de la criatura. Va semblar una eternitat i mira, ja fa 5 mesos!!!!
Un petonàs ben fort per tu, la mare i el pare.
Publica un comentari a l'entrada