dissabte, 29 de novembre de 2008

Com n´hi hauríem de dir?

Sóc del parer de dir les coses pel seu nom: al pa, pa i al vi, vi. Entenc, però, que de vegades, ja sigui per educació o per benvolença ,utilitzem eufemismes, que tampoc fan cap mal: aquella persona que no és gaire espavilada (realment és ruca, ruca), aquell nen que no és massa bufó (lleig com un pecat). Anem al gra: no trobo l´adjectiu ni expressió per anomenar el braç i mà drets del Marçal. Hi podrien haver moltes propostes (parlem de la mà, per exemple): la mà torta (lleig, lleig), La Mà (com si l´altra no ho fos), la mà diferent (o potser són les dels altres, les diferents?), la mà esguerrada (digueu-me ximpleta), la mà que tant ens va fer patir i que ara acarono dolçament (perífrasi literària massa llarga), etc, etc....i voldria trobar les paraules, pensant sobre tot quan el Marçal ja ens entengui. Durant aquests mesos, i això que per aquí xerro poc, n´he hagut de parlar bastant. S´admeten suggeriments.

8 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Potser la mà esquerra, o la dreta... En Josep té un germà que de petit era subnormal, després va passar a ser disminuït, ara és discapacitat... Però sempre ha estat en Jordi, amb personalitat pròpia, una mica plasta, però encantador. També li podeu posar un nom propi i original, a la mà, que potser en Marçal podrà triar o canviar.
M'agrada molt el blog d'en Marçal. Per cert, has vist que en Fisa va celebrar els seus 60 anys? (60fisa.blogspot.com). Una abraçada,
Mercè

Anònim ha dit...

Peculiar. La seva mà i el seu braç segur que són peculiars. Ell potser també ho és, però en tot cas, quan sigui gran i algú li digui "t'estimo" no li miraran el braç. Li miraran als ulls. I al cor.
betm

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb el mosquit i el camell, Montse. Mà dreta i esquerra; braç dret i esquerre. Per què els has de batejar? Són els seus braços i les seves mans, no cal afegir-hi cap adjectiu. Simplement són seus i ja està. Això penso jo, vaja.

Josep Pastells

Anna Portell ha dit...

I tu creus que quan algú s'estima a un altre, s'hi fixa en la part física?
Baja! com més guapos, segons com més, tontos nena! Jo tenia un super ex marit guapo guapo, però tonto, tonto, també.
L'amor, és l'amor i només aixó, amor. Estimar és amor que ho inclou tot: defectes, que tots en tenim i virtuts. No crec que en Marçal se'l deixin d'estimar per aquest "defecte". I han defectes com aquell que diu, que no es veuen. Aquest són els pitjors. No trobes? Petó

Maria Escalas Bernat ha dit...

Penso que està bé que en parleu amb tranquil·litat i desdramatitzant. La meva amiga d'infància havia tingut una embòlia i tenia tot el braç esquerra inmobilitzat. A ella li costava molt acceptar-ho i parlar-ne. Sempre he pensat que si enlloc d'actuar com si no hi fos, hagués parlat amb naturalitat, (com qui parla que té mal d'esquena o que li costa dormir per la nit) no ho hauria viscut tan malament.
Ah! a l'escola on treballo hi ha un noi que li falta la mà dreta. és un dels més populars de la classe. Ho viu amb tanta naturalitat que ni hi pensa, ni ell ni cap dels seus companys.
Per cert, m'agrada molt el teu blog.

Padrinàs ha dit...

Marçal com li hem de dir al teu braç... mira si el tinc assumit que ja no sé quin és, el dret oi? deu ser amor de padrí!
Doncs això, i sobretot perquè al.lucinarem amb la quantitat de coses que arribaràs a fer amb tots dos braços i mans i amb el braç i mà... ja ho comences a fer i ho faràs més i més...moltes més de les que ens podem imaginar! en tenim exemples propers, ja saps el que és capaç de fer en Miquel amb el braç ortopèdic i quan se'l treu ensenyant el munyó a nivell del colze, perquè li és molt més còmode per fer tantes coses...
Òbviament si ho has d'explicar a algú que et veu, no caldrà descriure el que ja es veu i si et vaga amb naturalitat li diràs que és així des que vas néixer... però sobretot hauràs de tenir molta paciència amb la mirada dels altres, és així! alguns neixen amb un braç més curt i uns altres són curts de mires...

vabau ha dit...

Com tu bé dius, a les coses el millor és anomenar-les pel seu nom, per tant m'uneixo a la proposta de mà dreta o mà esquerra. Simplement.
Jo tinc un amic amb un braç i mà més petit que l'altre, i tan ell com nosaltres ho hem viscut sempre amb total naturalitat. De fet, quan el veig amb màniga curta ni m'en adono. El tio portava moto i bicicleta com un rei quan jo amb els meus dos braços iguals era un absolut desastre.
Ja veuràs com en Marçal podrà fer de tot amb aquest braç!

vabau ha dit...

Per cert, molt maca la nova foto de perfil! Ves-la actualitzant de tant en tant, així veurem com creix en Marçalet i amb ell la teva cara de mare encantada de la vida.