dijous, 14 de gener del 2010
Pensaments
Podria parlar que necessito que el temps canviï i que les condicions de les carreteres millorin, que estic fastiguejada aquí dins en aquests pocs metres quadrats, que només em faltava que retornats de Catalunya on no parem se´m cancel.lessin totes les activitats , que per més inri el Nick ha marxat a Anglaterra perquè s´ha inundat la casa dels seus pares i que, malgrat el Marçal sigui una benedicció del cel i un encant de nen, cansa, cansa...però no, no esriuré sobre aquestes banalitats. El pensament se me´n va cap a Centreamèrica i la desgràcia per tanta gent d´aquell país, el més pobre de la regió. Gent que tenen una força i una capacitat de recuperació extraordinària i ininmaginable. Però aquest cop caldrà que tothom s´hi bolqui, perquè tantes persones puguin tenir un futur digne, més del que tenien. Com diu tan bé la Maruja Torres, Volquémonos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
si, cal pensar-hi en ells
caxis amb el temps :P amb el bo que fa aquí ;)
I tant que sí!!
En Ferran també ha fet un post linkant amb la llista l'ONGs que estan sobre el terreny per si algú hi vol col•laborar.
Fantàstica, punyent Maruja, com sempre. Una desgràcia més culpa, sí, de la "Naturaleza"... i de tot el que s'ha fet malament a l'illa des de temps immemorials.
Les nostres misèries del dia a dia potser són petites, sí, en comparació amb altres, però... però són les nostres; tenim dret a queixar-nos!
Que no sigui res, tot plegat, i tornis a veure la llum ben aviat, Montserrat!
PS: Gràcies, Assumpta!
Publica un comentari a l'entrada