dilluns, 18 de gener de 2010

Aquest blog del MKQ

Vaig decidir començar a escriure aquest blog amb l´objectiu principal que els amics i amigues, que viviu lluny, puguéssiu veure créixer el Marçal, encara que fos a través del prisma i la ploma de la seva mare. També hi havia un objectiu, més intern, que pretenia crear-me una mena d´obligació (setmanal, com a mínim) per tal que no acabés rovellada del tot en aquest vida tan intel.lectualment poc activa. Arribada al post número cent i aprop d un any i mig de comunicació marçaliana, n´estic satifesta. Alguns d´aquells primers destinataris del blog ens continueu llegint, d´altres us hi heu afegit més tard (vells i nous coneguts) ; alguns ens escriviu cosetes, d´altres, més silenciosos, ens les dieu quan ens trobeu. Fa uns dies em plantejava si era l´hora de tancar aquest blog però indecisa amb la meva pròpia resposta he decidit continuar, almenys, fins el proper 20 de juny.

8 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Pobra de tu que tanquis el blog. A hores d'ara veure créixer en Marçal i comunicar-se amb la seva mare és un molt agradable regal. I aprenc geografia. Una abaçada,
Mercè

Clidice ha dit...

dona! ara que tot just començava a gaudir d'en Marçal! bé, acceptem la prórroga :)

Anònim ha dit...

Una seguidora silenciosa et demana que segueixis amb "Aquest blog del MKQ"... Shhhhhhh!
ISF

albert ha dit...

Psè. Fan re de bo a la tele? I al cine? Vaaal, que contnineduinui una mica més.
(Petó)
betm

Padrinàs ha dit...

Clar, no seré jo qui em queixi.. però com a Padrinàs dec poder dir alguna cosa no?
Com haureu vist la resta, sempre em dirigeixo al Marçal directament i no pas com un recurs retòric, sinó amb l'esperança que en un futur quan em pugui llegir i m'entengui podrà recuperar tota auqesta conversa que vaig iniciar amb ell ja fa... buf quant de temps!
Sï Marçal vaig iniciar amb tu des del ventre de ta mare, digues-li que t'ho expliqui, per això si això s'acaba no creguis que deixaré de fer-ho! no ho dubtis! ja veuràs com el teu padrinàs trobarà la manera...
un petonàs!

Núria Iceta ha dit...

Has de continuar!!! Si més no, fins que torneu a la Catalunya aimada :)

Jordi Pascual Morant ha dit...

Jo, que sóc dels silenciosos ara ho dic ben alt i fort, SEGUEIX!

Ferran ha dit...

Els "alts i baixos blocàires" són un clàssic, hehe... Celebro que hagis decidit continuar.