diumenge, 31 de gener de 2010

Al cel

De la lluna n´ha sentit a parlar (i cantar) des que va néixer: que si fa una nit clara i tranquil.la, que si la lluna, la pruna, que si ai, mireu la lluna s´enfila cel amunt....sap que la lluna ens vigila quan dormim (he seguit la tradició del seu avi Moisès que ho explicava als altres nets); ha vist les llunes dels contes i dels DVDs...però just fa uns quants dies va descobrir la lluna de veritat i quina il.lusió li va fer! (a mi també perquè això volia dir que no hi havia núvols). Durant aquestes últimes tardes i nits l´hem anat perseguint des del jardí, des de la finestra del bany, des de darrera les cortines del menjador...i cada trobada ha estat una emoció. D´hora aquest matí (sí, ja sé que és diumege però ahir vam anar a reposar molt d´hora) l´espectacle de la lluna plena, en un cel d´un blau elèctric intens, ha estat magnífic i quasi insuperable, llunàticament parlant. Quan veieu al Marçal pregunteu-li on és la lluna i ja veureu amb quina cara de satisfacció mirarà al cel.

6 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Quanta màgia la lluna. Aquests dies, dijous al vespre, estava magnífica. És entretingut mirar-la!
Records!

Ferran ha dit...

Caram, aquesta lluna envoltada d'un blau elèctric... Montserrat, vigila amb el que ens expliques, o aviat començarem a demanar-te fotos per il·lustrar els teus posts! :)

Bona setmana.

Jordi Pascual Morant ha dit...

Molt dolç. M'has fet imaginar amb curiositat la descoberta del Marçal. El món d'aquí i el d'allà.

Clidice ha dit...

estàs gaudint i m'encanta que ho comparteixis. Els millors anys de la meva vida van ser en els de les descobertes dels meus fills :)

Assumpta ha dit...

Què maco havia de ser veure la seva carona il·lusionada en descobrir la lluna! :-D

Padrinàs ha dit...

i jo mirant-la des d'aquí m'emociona pensar que els dos la mirem bocabadats, oi Marçal?