dissabte, 23 de gener de 2010

De sol i petons

Avui mentre alguns traslladàveu mobles i altres us examinàveu o anàveu cap al mar o preparàveu classes, nosaltres simplement gaudíem del bon temps. Hem passat unes quantes hores fora de casa, al jardí i pels camins del voltant, assaborint el sol, mirant el cel blau sense cap núvol i fruint de la calma del vent. No podia demanar més però el dia encara ha estat més rodó, i memorable, perquè avui el Marçal ha fet el seu primer petó. Vull pensar que era per a mi i que no ha estat una casualitat de moviment de llavis, sorollet i ulls tendres. Dia, doncs, per recordar. Aquesta nit ha fet febre, de cop i volta a 39: massa hores a l´aire lliure o l´emoció de saber fer petons?

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Que no sigui res aquesta febre, Montserrat, i enhorabona per les petites (o no tan petites) descobertes del dia a dia!

Clidice ha dit...

segurament per l'estrès provocat per l'alegria del petó, d'això no en dubtis! això si, per si de cas, dóna-li algun medicament ;)

Padrinàs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Padrinàs ha dit...

Marçal, la febre era teva o de ta mare? mira que arriba a ser fleuma! (com es deu dir això en anglès?) hehe
M'alegro que pogeu sortir a passejar . Ara surto al balcó i em toca l'aire penso que ben aviat us arribarà a vosaltres i també en tots aquells que el mateix vent ja ha acaronat... l'efecte papallona se'n diu..., el mateix que ens ha produit el teu post guapa! Marçal fes-li un altre petó, de part meva...
i a tu un petonàs del teu padrinàs!

Assumpta ha dit...

Ooooh!! quina il·lusió tan gran aquest primer petó! :-D

Ara bé, fes cas a la Clidice i dóna-li alguna cosa jejeje

(Fa sol? dia clar? vent calmat?... ara vinc!! a Reus portem un mes i mig de temps britànic...)