diumenge, 31 de gener del 2010
Al cel
De la lluna n´ha sentit a parlar (i cantar) des que va néixer: que si fa una nit clara i tranquil.la, que si la lluna, la pruna, que si ai, mireu la lluna s´enfila cel amunt....sap que la lluna ens vigila quan dormim (he seguit la tradició del seu avi Moisès que ho explicava als altres nets); ha vist les llunes dels contes i dels DVDs...però just fa uns quants dies va descobrir la lluna de veritat i quina il.lusió li va fer! (a mi també perquè això volia dir que no hi havia núvols). Durant aquestes últimes tardes i nits l´hem anat perseguint des del jardí, des de la finestra del bany, des de darrera les cortines del menjador...i cada trobada ha estat una emoció. D´hora aquest matí (sí, ja sé que és diumege però ahir vam anar a reposar molt d´hora) l´espectacle de la lluna plena, en un cel d´un blau elèctric intens, ha estat magnífic i quasi insuperable, llunàticament parlant. Quan veieu al Marçal pregunteu-li on és la lluna i ja veureu amb quina cara de satisfacció mirarà al cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quanta màgia la lluna. Aquests dies, dijous al vespre, estava magnífica. És entretingut mirar-la!
Records!
Caram, aquesta lluna envoltada d'un blau elèctric... Montserrat, vigila amb el que ens expliques, o aviat començarem a demanar-te fotos per il·lustrar els teus posts! :)
Bona setmana.
Molt dolç. M'has fet imaginar amb curiositat la descoberta del Marçal. El món d'aquí i el d'allà.
estàs gaudint i m'encanta que ho comparteixis. Els millors anys de la meva vida van ser en els de les descobertes dels meus fills :)
Què maco havia de ser veure la seva carona il·lusionada en descobrir la lluna! :-D
i jo mirant-la des d'aquí m'emociona pensar que els dos la mirem bocabadats, oi Marçal?
Publica un comentari a l'entrada