dissabte, 3 d’octubre del 2009
Manies
Sóc poc mirada amb el tema del vestir, més aviat em fa madra pensar en el que m´he de posar i aquí, en aquest racó de món, encara m´he tornat més gandula per vestir una mica decent. Doncs au, si no lliga que no lligui i si el jersei té més de 20 anys, pobret, també me´l poso. Això no vol dir que no m´agradin unes peces més que les altres. Per exemple mai m´han agradat aquesta mena d´anoracs sense mànigues, no n´he tingut cap encara que diguin que són molt còmodes i abriguen d´allò més. Els trobo de "quillo-xoricillo" o de "pijo-pijales", encara que ambdós tipologies no s´avinguin massa. Ves per on, però, ara m´hi hauré d´acostumar ja que el Marçal els lluirà amb un estil de cigronet ambulant embotit en aquesta armilla impermeable i calentona. Cal ser pràctics i així haurem d´arremangar menys mànigues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Doncs posats a "pijos", podríem dir que un cigronet ambulant és molt "mediterrani", que sempre queda bé: multicultural, partidari del mestissatge i d'una correcta alimentació, i unes quantes coses més.
Però bàsicament deu ser un cigronet encantador. Caldrà trobar la manera de documentar gràficament i amb discreció les seves anades i vingudes. Igual crea estil. No se sap mai...
Un petó,
Mercè
Más chulo que un 8.
Normalment veus nens que vesteixen com els pares, això ja els marca un estil fins que d'adolescents es revelen i busca'n el seu propi; d'adults fan un mig i mig i acaben com els seus pares de joves, mentre que aquests es tornen més moderns que els propis fills.
En tot cas el Marçal tindrà un bon record d'aquest bloc quan sigui gran i nosaltres el veurem créixer en la distància.
És una murga això d'anar arramangant mànigues, per quillo o pijo que quedi s'ha d'anar cap a les coses pràctiques!
Publica un comentari a l'entrada