dimarts, 25 de novembre del 2008
Socialitzem una mica
Cada poblet ho organitza un dia a la setmana. Nens i nenes de 0 a 6 anys, i els seus pares, mares, avis o cangurs es troben en un local. Els grans prenen cafè o te i xerren i els petits juguen, corren, gategen o, simplement, s´hi estan. Aquest dilluns el Marçal i jo ens hi hem estrenat i hi tornarem. Totes eren mares: en general més joves, més grasses, menys parladores i molt amables. Pel que fa als nens de l´edat del meu, corroboro el que ja fa temps que penso: els nens i nenes irlandesos són més tranquils i menys ploraners (que els que jo conec que són bàsicament catalans). Quan encara no era mare ja em feia creus com una mare anava, per exemple, a la piscina amb 3 fills de menys de 4 anys i no hi havia escàndol i el mateix al supermercat . Llavors no sabia si era una qüestió genètica o cultural. Ara penso que hi fan més el gens celtes que no pas els vents atlàntics. Sinó a casa "otro gallo cantaría..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Em fan enveja, els gens celtes! Jo m'he de quedar un parell d'hores amb els nebodets, de tres i cinc anys, i ja tremolo.
Josep Pastells
Marçal, tu tens gens catalans i altres anglesos, per tant de celta només pots enganxar allò que no és genètic sinó social i cultural... aprofita-ho! és una molt bona barreja la teva! i gaudeix de la tranquil.litat, perquè quan vinguis aquí... intentarem que això s'acabi!!!!!!!!!!!!
M'alegra que hagis anat amb en Marçal a ventilar-te si no, és per agafar el que no tens.
Jo no sé si per aquests voltants hi fa fred però, dins de casa casa meva nena! ens estem pelant de fred. Encara no tinc la caldera!!!! Un petonarro. Has trobat el paper? I la senyora que no paga?
Així m'agrada, que ens relacionem amb tothom! Vull un fillol que es mogui, que no pari, que cridi, que faci la guitza a la mare, al pare i als mestres, però "ALTU!!!", que sigui un sant baró amb els padrins!
Un petonarro fort des de La Sagrera!
Publica un comentari a l'entrada