dilluns, 3 de novembre del 2008
Curtet i assoleiat
Només dir-vos que fa uns dies que tenim sol i això em fa veure les coses d´una altra manera. Avui fins i tot he fet trucades d´aquelles que fan mandra. Ahir , a més de no ploure, no feia vent. I és que el vent és més empipador que la pluja; el vent que ve de l´Atlàntic és fred i de vegades no et deixa obrir els ulls. Al cap tard, i després d´escoltar gregorià (combino Montserrat i Silos), no em vaig resistir d´agafar el Marçal en el cotxet i arribar-me a veure el mar i les illes que hi ha davant la badia de Rosbreen. El sol estava baix i els ocells refilaven més que mai. Vam arribar a casa quasi fosc....Aaaai, me´n vaig a vestir-lo que avui tampoc puc desaprofitar aquest cel blau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
No és natural. Canvi climàtic? Capa d'ozó? Un sofregit que es crema? No, a Irlanda a la tardor NO FA SOL -amb prou feines en fa a l'estiu-, t'hi deus haver fixat malament, segur.
Punt 1: Queda lleig publicar que has fet trucades que fan mandra.
Punt 2 (i més important): Et recordo que ahir vas parlar amb mi per telèfon i que llegeixo el bloc.
INTERROGANT: Sóc jo una d'aquestes trucades?
Marçal la teva mare s'està tornant una mica descarada, no sé on anirem a parar. Seran els vents d'Irlanda?, serà el sol que com diu l'anònim "no és natural"?. Seguiré investigant.
Un petó gran!
Anònim: pots estar segur que m´hi he fixat rebé. I tan de bo que continués així.
Padrí David: Et desvetllo el teu interrogant: no, no, no eres tu a qui em feia mandra trucar. Més que res, que havia de fer de "mujer del frac". Ja pots dormir tranquil.
Aprofita aquest solet, que pel que veig se'n ha anat de vacances a Irlanda i a nosaltres ens ha deixat un munt de núvols grisos i carregosos.
Poc a poc jo també vaig aprenent a viure amb calma i m'agrada molt.
Des d'on t'escric ara, el cel és gris i acostumen a sobrevolar-lo avions militars. La conseqüència lògica és que m'agradi imaginar-me els passatges assolellats i quasi bucòlics que descrius.
Josep Pastells
Correcció potser innecessària:
paratges, no pas passatges.
J.P.
eooooooooo Marçal digues-li a ta mare, que des de que faig de col.laborador de la dona del frac i vaig deixant notes , ja no he vist mai més el cotxe...
i tu aprofita el sol...
àpali un petonàs del teu pàdrinàs (cada cop menys...)
Publica un comentari a l'entrada