dilluns, 1 de setembre del 2008
Quaranta-quatre
No en són ni 23 (¡quién pudiera o pudiese!), ni 87 (m´agradaria arribar-hi), ni 40 (que potser algú m´organitzaria una festa sorpresa); en faig 44, quaranta-quatre..un número que sona bé i que fa goig. El que té d´especial aquest aniversari no són ni els regals del Nick (what is this?), ni que el passi a Irlanda (als darrers anys sempre l´he celebrat a Catalunya), ni que preveuen que no plourà gaire (que ja és molt)...sinó que els faig amb un fillet i això no té paraules, especialment si tinc en compte que ja fa uns quants anys havia pensat que no seria. Doncs, mita´l, aquí el tinc donant guerra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Marçal, entenc que ta mare avanci feina i ja es posi a celebrar el seu aniversari un dia abans, preveient que poder avui, per ahir, no ho podria fer... això d'escriure aquí al bloc... no com bé diu, celebrar-ho amb tu! qui ens ho havia de dir fa només un any! per això permete'm que avui em dirigeixi a ella estrictament i li digui: PER MOLTS ANYS MONTSITA! Estem però segures que en fem 44?, ja saps que últimament no acabes d'afinar gaire amb les dates (un dia Marçal ja t'explicarem tot l'embolic organitzat...) Àpali que ho passeu rebé i ja saps que ens tens ben a prop... Un petonàs del padrinàs del teu fill.
Publica un comentari a l'entrada