dimecres, 24 de setembre de 2008

Em toca el sol

Fa uns quants dies que per les terres d´aquí dalt veiem el sol. Seria del tot injust que no en parlés, jo que malgrat em reprimeixi bastant, sempre em queixo de tanta pluja, de molt vent i tants núvols grisos que ens amaguen l´astre. I no només jo que per raons de naixement (i un bon tros de vida) estava acostumada a veure´l quasi cada dia, sinó que la gent de per aquí també diuen, amb cara d´alegria, que per fi l´estiu ens ha arribat (això que segons el calendari celta la tardor va començar el dia 1 d´agost). Encara que la imatge típica de West Cork sigui els prats verds prop del mar amb un cel grisós ennuvolat que irradia una llum especial....de tant en tant (per no demanar massa) sóc ben feliç amb aquest sol que em posa una mica morena (no patiu, el Marçal el tapo perquè amb la seva pell tan blanqueta d´anglosaxó....)

2 comentaris:

Padrinàs ha dit...

Marçal, explica-li a ta mare que també has heredat coses d'ella i que per tant si comences a agafar solet t'anirà sortint la melanina mediterrània, això sí, amb prudència, perquè moreno, moreno e guapo! avui al cap i casal és festa d'una de les patrones i això ha concedit, al meny fins ara, una mica de repós als dies plujosos que hem tingut durant tota la setmana, una mica a l'inrevés que per vosaltres... mai plou al gust de tothom, ja ho aniràs descobrint, en el sentit literal i en l'altre!
un petonàs del teu padrinàs

Lluís ha dit...

Marçal, segur que els veïns ja aprenen a no dir-te marshal, ni marcal,... el temps dóna per moltes coses. Espero que amb la frescor, verdor i blavor que et deu envoltar creixis amb més calma que la que tenim alguns habitants metropolitans