divendres, 26 de setembre del 2008
De nit
Mai he estat una persona de dormir fàcil; ja sigui per les preocupacions, per la posició del llit o per la falta de companyia. Tan és així que recordo perfectament nits o èpoques en les que dormir ha estat senzill i a més ho he fet en profunditat (prefereixo oblidar els períodes en què de tan costós vaig haver de recórrer a les pastilles). Amb l´arribada del Marçal em feia por no poder dormir entre menjada i menjada a les nits: preparar la llet, donar-l´hi, fer-lo adormir i adormir-me (abans d´una hora i mitja o dues que començava, de nou, el procés); ho vaig aconseguir suposo per esgotament físic. Ara que els intervals nocturns s´han allargassat és diferent. Torno al llit , cansada i amb son, i malgrat les estratègies em vénen al pensament les preocupacions i les tristeses; i llavors penso en no-res, en paisatges del Pirineu i en el petit-gran tresor que sí que dorm no gaire lluny.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Val, West Cork. On esteu instal.lats exactament, catalanets in an Irish town?
albert
Town, town, pròpiament no. Vivim a 2 hores de Cork o a 25km d´Skibbereen o entre Schull i Ballydehob en una zona que es diu Kilbronogue i des de casa només veiem una altra casa i moltes vaques.
Marçal, digues-li a ta mare que m'encanta que es confessi perquè li costava tant adormir-se... i està bé que tu vagis allargassant les hores de son i així ella pot tornar a perdre el temps pensant en les mussaranyes... un petonàs del teu padrinàs...
Padrinàs, padrinàs, no te´n fotis dels que tenim mal dormir....no saps la sort que teiu els qui abans de posar l´orella al coixí ja somnieu amb els angelets.
Que bonic aquest post. Em fa pensar una miqueta amb les meves nits.
Publica un comentari a l'entrada