dilluns, 4 d’octubre de 2010

Nova etapa

Començo a gaudir de les hores sense-Marçal, que no us penseu que siguin moltes però les que són estan ben aprofitades. Quan ell sigui més gran no sé si li farà ràbia llegir el que que la seva mare acaba d´escriure però espero que ho pugui entendre i a més de passar-s´ho bé a l´escola (continuen els llagrimots incials i els crits de mamiiiiiiiiiiii) podrà valorar positivament que el fet de no "tenir-me" durant uns hores ajuda la nostra relació. Dir-vos doncs que m´he proposat, i ja he començat, a anar un cop per setmana a fer exercicis a la piscina, torno a fer classes d´espanyol i puc endreçar i netejar la casa sense un follet que em vagi perseguint. Quin gaudi!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

un gaudi per ambdós, no en dubtis ;) i el bon gust del retrobament :) sempre he cregut que estimem en funció de l'enyorament, si més no em sembla força més saludable :)

El Marçal berlinès ;) ha dit...

No pateixis, mami, que ho entenc. Ja sé que de vegades em faig pesadet, però és perque sóc petit i no em controlo. I mira que m'ho dic, eh? "Marçal, comporta't, Marçal, comporta't", però ostres... no em surt! Ai, què difícil és ser petit...

sànset i utnoa ha dit...

Segur que quan ho llegeixi ho podrà entendre. Bé que ell, en poc temps, deixarà de plorar i anirà per gust a l'escola!

*Sànset*