divendres, 30 d’abril de 2010

Telobis

Aviat tornarem a volar i farem cap a la terra on em va veure neixer, plena de ponts: el de l' autopista, el de Terrassa, el del Diable, el de la Renfe i el del carrilet...just alla on s' ajunten el Llobregat i l' Anoia. Arribarem a un poble (em sembla que es vila) on cada deu passes algu ens aturara i ens preguntara com va, es sorprendra de com creix el Marcal i recordara la meva mare. Passarem uns dies perseguint parcs i gronxadors on poder cansar-nos, compartir jocs i converses amb altres martorellencs i veure passar el temps amb mes bondat climatologica (punyetes, diuen que ploura!). Estarem per casa amb el pare-avi i procurarem que el Kottler petit nomes desordeni tot el nou que descobreixi i no faci malbe massa coses. I despres tornarem a volar i ja us anirem explicant.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

bon viatge! :) si, plourà, però només a estones i a bo :)

Ferran ha dit...

Ei Montserrat, disfruteu moltíssim, tu, el nano i el pare-avi. I si plou, mira, l'important és ser uns dies a casa, veure la família, amics i coneguts...

Enjoy!

Assumpta ha dit...

Uaaau, què ho passeu genial!! ;-))

jejeje m'ha fet gràcia això del Kottler petit :-))

Mortadel.la ha dit...

Aiiiii! Que vagi molt bé Kottleros!
Fa un dia Rat! Per llogar-hi cadires! En Marçal que dibuixi un sol!
Petonets per tots.

albert ha dit...

Quina enveja anar i tornar.
Good journey.

Padrinàs ha dit...

i aquí on encara la pluja irlandesa que ens has deixat com a penyora continua fent de les seves, esperem que ta mare ens torni a dir com estàs...
un petonàs del teu padrinàs!
i Visca el Barça (ja saps perquè!)