dilluns, 5 d’abril de 2010

Pasqua al mar

Es va adormir al mar. Les dues dones cuidàvem els nens i els pares remaven ajudats per un noi més jove. El Marçal volia tocar l´aigua i com que no podia es va enrabiar. El cansament, el vent i el balanceig van fer que durant bona part del viatge estigués tranquil.let als meus braços i jo pugués gaudir del paradís. Malgrat els seus ulls tancats penso que intuïa la preciositat del paisatge perquè feia cara de felicitat desbordant, com un angelet. A casa va menjar ous de xocolata i ara esperarem la mona, al mes de maig, als peus de la muntanya de Montserrat. Bona Pasqua!

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Hehe, la "meva" mona també serà al maig, enguany. Per més anys que passin, no perdono! :-)

Bon dilluns a Pasqua, família.

Assumpta ha dit...

Doncs el que puc imaginar de l'escena és maquíssima i relaxant ;-))

Jo també vull mona al maig!! jeje

Clidice ha dit...

serà bonic la mona al maig a casa :)

Padrinàs ha dit...

Els padrins et farem una mona catalano siciliana preciosa, hehe! i tots els tiets i tietes agombolan-te... de la 1a mona tu no te'n recordes (però en tenim les fotos) però d'aquesta 2a segur que serà me-mo-ra-ble! És el que té tenir uns padrins com nosaltres!
Avui el petonàs te'l fa el padrí i el padrinàs!