divendres, 11 de desembre del 2009
Números rodons
Ahir vam anar a Dunmanway a veure la T., que és la fisioterapeuta del Marçal. Quan tornàvem el nostre Suzuki wagon R + platejat va arribar als cent mil quilòmetres i crec que això es mereix un xin-xin. Diria que la seva proesa no és tant haver arribat a aquesta xifra com el fet d´haver aconseguit el número rodó en un estat d´adaptació quasi total. El vaig comprar ara fa nou anys i mig en ple rovell de l´ou de la urbs catalana: petitíssim, estèticament diferent als cànons establerts i molt còmode per transitar per ciutat. Ningú s´hagués pensat mai que al cap dels anys estaria dia i nit sota la pluja (i no en el garatge de l´Eixample) i trescant per camins i carreteres que de llisos no en tenen res, com un tot terrany snse ser-ho....ah, i menys que al seient de darrera duria una cadireta de nen! Per tot això i més: visca el Suzuki i que ens acompanyi per molts anys!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
ai si els cotxes parlessin! ;)
Jajajaja m'has recordat l'agraiment que vaig sentir jo una vegada que vaig posar a la rentadora -sense voler, clar!!- dins una butxaca, el meu rellotge de pulsera i va sortir molt fred però funcionant perfectament :-)
El pobre va aguantar aigua, detergent, suavitzant i un centrifugat força enèrgic. Quan, acabant de treure la roba vaig notar "una cosa metàl·lica i freda"... i se'm van posar els ulls com a plats en veure el rellotge!! (LOTUS)
VISCA EL TEU SUZUKI PER MOLTS ANYS!!
VISCA EL MEU LOTUS PER MOLTS ANYS!!
(Crec que en deu tenir uns 15, ja... igual et copio i en faig un post jaja)
La vida és pleplena de camins, i mai sabem on ens portarà cap d'ells. En ocasions és divertit mirar enrere i adonar-nos d'allò de... "qui m'ho havia de dir", oi? :-)
Jo crec que el post mereixeria una bona fotografia... M'alegra tant que encara hi hagi qui consideri que per viure on vius un Suzuki modestet pot fer magníficament la seva feina i no cal un quatre x quatre d'aquests que, ara sí, es passegen per l'eixample de Barcelona com si fossin dalt del Karakourum. Per molts anys!
Mercè
Publica un comentari a l'entrada